Opinió

El joc llarg

L'estratègia de l'exasperació pretén la implosió de l'espectre polític: fer esclatar la confiança entre la ciutadania i els polítics

Si no hi ha cap impre­vist, avui el Par­la­ment farà un nou pas enda­vant en l'extensió de la democràcia directa amb l'apro­vació de la llei de con­sul­tes. Bé, aquesta seria la inter­pre­tació que faria un ciu­tadà qual­se­vol si Cata­lu­nya fos un cantó suís i l'Estat espa­nyol es digués Suïssa. No és ben bé el cas. Els suïssos van tenir Calví i la reforma pro­tes­tant i nosal­tres la Santa Inqui­sició i dues culle­ra­des de pecat ori­gi­nal. I és que només aquí la llei pateix d'un doble pecat. D'ori­gen: la fan els cata­lans. I d'intenció: vol ser­vir per pre­gun­tar als ciu­ta­dans quina relació tenir amb l'Estat que l'acull.

Dei­xem doncs enrere la sem­pre dolo­rosa com­pa­ració amb altres països euro­peus i cen­trem-nos en el que, com corre la brama, pre­o­cupa la gent. Davant del ja anun­ciat fre a la con­sulta, triarà Cata­lu­nya, amb el Par­la­ment i el govern al cap­da­vant, el joc curt o el llarg? Con­sulta, elec­ci­ons ple­bis­citàries o esti­rar la legis­la­tura uns mesos més? Si hem de fer cas de la imatge que el pre­si­dent Mas ha ofert, i sigui quina sigui la res­posta, hauríem de dir que al seu caràcter fred, raci­o­nal i estratègic li escau més el joc llarg. Tan­ma­teix, com ell no s'ha estat de dir, la res­posta no només depèn d'ell.

La bata­lla a la quAL els popu­lars s'han llançat de cap segueix un guió clar i defi­nit que convé recor­dar, el de l'exas­pe­ració. A l'ene­mic, ni aigua. Ni atenció, ni reco­nei­xe­ment, ni gaire res que pugui donar alè o qual­se­vol espai a l'espe­rança. D'una banda, l'Espa­nya una, centrípeta i redemp­tora. De l'altra banda, el no-res. L'ene­mic, doncs. Recor­dem nova­ment els mit­jans a dis­po­sició per dur a terme el seu propòsit: l'estat u i tri amb el seu con­trol del legis­la­tiu, l'exe­cu­tiu, la fis­ca­lia i el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. També, és clar, comp­ten amb l'ajut de la UDEF i el CNI; amb les quo­tes de repar­ti­ment del dèficit públic; i, és clar, amb l'accés al fons de liqui­di­tat (el FLA). Per si fos poc, els qua­dres popu­lars conei­xen bé l'admi­nis­tració de l'Estat i han tin­gut temps i mit­jans sobrats per con­fe­gir una car­peta Pujol, de la mateixa manera que abans n'havien aple­gat una de nom Carod o Mas. I el que vindrà.

L'estratègia de l'exas­pe­ració no pretén altra cosa que la implosió (cap a dins) de l'espec­tre polític català, fet que
exi­geix en paral·lel fer escla­tar la con­fiança entre la ciu­ta­da­nia i els seus líders polítics. Segons el guió, el tri­omf de l'estratègia mar­cada impli­ca­ria el des­bor­da­ment emo­ci­o­nal de la població, la frac­tura dels par­tits exis­tents i la con­fecció d'un nou i ines­ta­ble pano­rama polític a Cata­lu­nya. De moment no se n'han sor­tit, tot i que en aquest punt cal seguir atents l'anun­ciat pro­jecte de Duran i veure com rima amb el mis­satge apo­calíptic d'Aznar. Fet el resum, subrat­llem els múlti­ples errors de base dels popu­lars: la lec­tura tàctica, estàtica i con­jun­tu­ral, del majúscul pro­blema ter­ri­to­rial que no han vol­gut ges­ti­o­nar; el menys­te­ni­ment de la soli­desa de la recla­mació cata­lana; i la quan­ti­tat de mal ja fet a la causa esta­tal. És l'ano­me­nada teo­ria de la des­con­nexió, que han tin­gut qua­tre anys per igno­rar.

Para­fra­se­jant Came­ron, el govern del PP pas­sarà, vin­dran nous con­tex­tos polítics i el males­tar català no des­a­pa­rei­xerà. Espa­nya avança cap al des­go­vern. Ho farà abans Cata­lu­nya? El que cal­dria espe­rar és que tots els pas­sos fets: l'afir­mació de Cata­lu­nya com a sub­jecte polític, la mobi­lit­zació ciu­ta­dana en suport al seu Par­la­ment i el lide­ratge del govern, no se'n vagin també a l'aigüera. El perill és el que apun­tava el poema de Yeats: els millors man­quen de con­vicció, men­tre que els pit­jors estan plens de passió. Espe­rem que aquest cop no s'apli­qui. És jus­ta­ment el que alguns desit­ja­rien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia