Opinió

Una bandera de banderes

Ara el símbol de l'estelada, amb una llarga etapa de la tradicional senyera, ens evoca imatges de país propi, d'independència

Un símbol neix per acord social, té una història al dar­rere i és una repre­sen­tació d'una idea perquè pugui ser per­ce­buda per algun dels sen­tits. L'eti­mo­lo­gia del mot símbol deriva del grec (símbo­lon), que vol dir apro­xi­ma­da­ment ‘llançar amb' o ‘ajun­tar amb', és a dir, el símbol treu a la llum una altra rea­li­tat, com ara que un drap inno­cent de dos colors pot sig­ni­fi­car, a ulls dels cata­lans, una per­ma­nent amenaça per als interes­sos d'un país com és Cata­lu­nya.

De símbols, n'hi ha de mol­tes menes, però en tenim un de molt vist, i és la ban­dera espa­nyola, que el 17 de setem­bre va gua­nyar pro­ta­go­nisme a Vilas­sar de Dalt, on bri­llava per la seva absència, i és que un jut­jat de Bar­ce­lona va deses­ti­mar el recurs de la Dele­gació del Govern a Cata­lu­nya que impo­sava la ban­dera espa­nyola a l'ajun­ta­ment. Fa 22 anys que la ban­dera roji­gualda no oneja al balcó de l'ajun­ta­ment de Vilas­sar de Dalt, un fet que demos­tra la trans­cendència social dels símbols i les seves repre­sen­ta­ci­ons com a sen­ti­ments de la soci­e­tat.

L'Ajun­ta­ment vilas­sa­renc ha mani­fes­tat per activa i per pas­siva que la ban­dera espa­nyola no és un símbol que els seus con­vi­la­tans vul­guin lluir a la casa de la vila, i no cal pre­sen­tar com a excu­ses que és a la tin­to­re­ria perquè s'embruta molt. La raó és ben sim­ple: aquest símbol mai ens ha repre­sen­tat, mai ha gene­rat un sen­ti­ment per part dels cata­lans de per­ti­nença a la comu­ni­tat espa­nyola, la qual res­pecto com a tal. Mai.

L'any 1714, per dret de con­questa, és a dir, a cop de violència, van ser usur­pats els drets i lli­ber­tats de Cata­lu­nya, que va ser sot­mesa a les impo­si­ci­ons dels Decrets de Nova Planta, publi­cats el 1716, any en què es crea l'Estat espa­nyol i també la ban­dera espa­nyola. Un símbol que per als cata­lans sem­pre s'ha asso­ciat a la pèrdua de les lli­ber­tats i, per tant, a un rebuig per­ma­nent.

La com­bi­nació de colors de la ban­dera, dues fran­ges ver­me­lles i una de groga, no pro­voca ani­mad­versió per aquesta rea­li­tat en si mateixa, sinó que ho fa pel sig­ni­fi­cat que evoca al llarg de la història. El símbol, doncs, és una rea­li­tat que n'evoca d'altres a la nos­tra ment per mitjà d'algun pro­ce­di­ment d'ana­lo­gia. En el cas que ens ocupa, l'ana­lo­gia que hi fem la majo­ria de cata­lans és de sub­missió per la força de les armes, i no pas de les idees.

Amb el pas dels anys, aquest sen­ti­ment s'ha man­tin­gut viu, amb epi­so­dis extre­ma­da­ment vio­lents per part de l'Estat espa­nyol, com ara la guerra civil espa­nyola i la cruel repressió fran­quista. Una etapa en la qual el règim va voler esbor­rar del mapa tot allò que sonés a llen­gua i cul­tura cata­la­nes.

Des del nai­xe­ment de la Cons­ti­tució, tots els governs espa­nyols que han one­jat la ban­dera d'Espa­nya l'han defen­sat com a símbol de símbols (una ban­dera de ban­de­res), per damunt, natu­ral­ment, de la senyera o l'este­lada. Els cata­lans són naci­o­na­lis­tes però els espa­nyols no, perquè són l'Estat mateix, són la llei que ha de pre­val­dre per damunt de les lleis cata­la­nes. Espa­nya, i, per tant, la ban­dera espa­nyola, mai ens ha vol­gut com a ger­mans i, per tant, mai repre­sen­tarà Cata­lu­nya.

Ara el símbol de l'este­lada, amb una llarga etapa de la tra­di­ci­o­nal senyera, ens evoca imat­ges de país propi, d'inde­pendència, imat­ges que hem for­jat per pro­jec­tar-nos com el següent estat d'Europa. Un símbol, doncs, que sí que ens repre­senta en un horitzó il·lumi­nat per la lli­ber­tat i la soli­da­ri­tat dels pobles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia