La Torre i la Transició
La Torre de Collserola, la gran torre de telecomunicacions de Catalunya, és un símbol i metàfora del poder de les
tecnologies de la comunicació i la informació –les TIC– en una societat com la catalana. Però el control de les seves utilitats en el procés de Transició i d'assumpció de sobirania sobre l'espai radioelèctric i sobre les TIC suscita interrogants més enllà de la torre.
La Torre és només una petita parcel·la del mapa problemàtic. Cert, és el punt central de distribució de ràdio i televisió en obert a tot Catalunya i de múltiples serveis radioelèctrics d'operadors de xarxes i de companyies privades. Ara, el gran problema de les TIC –tecnologies de la informació (tractament de dades) i tecnologies de la comunicació (xarxes de transmissió)– rau en la seva extrema vulnerabilitat. I d'aquí l'interès de tots els estats a garantir-ne la seguretat.
L'expansió exponencial de les TIC fa que avui pràcticament totes les activitats públiques i privades depenguin del bon funcionament d'aquestes infraestructures i tecnologies. Com hauria d'afrontar Catalunya l'assumpció de competències i responsabilitats en aquest camp fonamental davant el procés de separació d'Espanya?
El Llibre blanc de la Transició Nacional aporta un magnífic diagnòstic de la complexa estructuració de les TIC a Catalunya i de les possibles dificultats per garantir un procés eficaç de traspàs de competències i recursos, sobretot si no hi ha acords de col·laboració amb l'Estat espanyol. L'informe cinquè elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional aborda de forma sistemàtica i valenta aquesta qüestió.
Els principals actius que cal protegir, és a dir, els sectors i serveis que podrien quedar afectats per un mal funcionament de les TIC, l'informe els agrupa en quatre: el sector audiovisual, amb la Torre de Collserola com a centre distribuïdor de les emissions de ràdio i televisió de la CCMA a tot Catalunya, a més de les altres televisions públiques i privades; el sector de les telecomunicacions (telefonia, internet, xarxa Rescat dels Mossos, policies locals i cossos d'emergències), amb xarxes gestionades i operades des de centres de gestió situats majoritàriament a Madrid; el sector del transport (aeri, marítim, ferroviari i viari), altament dependent de les comunicacions electròniques; i els serveis essencials, que inclouen els de les administracions públiques, sovint interconnectats (com ara sanitat, tributs, treball, etc.), i altres considerats també essencials (serveis d'emergència, financer, de subministrament energètic i postal).
L'informe aborda amb detall la fase de Transició i com garantir la seguretat de les TIC contra amenaces, siguin desastres naturals, fallades tècniques o atacs deliberats. A tal fi cal garantir en primer lloc la continuïtat de les TIC necessàries, i per això l'escenari òptim seria el d'un traspàs ordenat de competències i recursos. En segon lloc, la seguretat física de les infraestructures contra possibles sabotatges, tant si hi ha col·laboració com si no. I en tercer lloc, la seguretat cibernètica o ciberseguretat: en aquest punt, es recomana d'adoptar una estratègia integral catalana. En la línia dels organismes ja existents (CERT i CESICAT), això permetria d'afrontar possibles atacs del món virtual i assegurar tres grans àmbits: les comunicacions del govern i dels serveis públics, el funcionament de les infraestructures crítiques (com aigua, sanitat o energia) i les dades dels ciutadans.
