Votar dues vegades

N'esperàvem més del 9-N, però farem un esforç per enten­dre les raons del pre­si­dent i vota­rem, sense cap dubte. Vota­rem tots perquè un inde­pen­den­tista no des­a­pro­fita mai cap opor­tu­ni­tat d'expres­sar la seva volun­tat política. Vota­rem com un exer­cici més de gimnàstica auto­de­ter­mi­nista, com una altra “festa de la democràcia” en el sen­tit lite­ral, per dir-ho en parau­les del com­pany de diari i de tertúlies Manuel Cuyàs. La mobi­lit­zació mas­siva tor­narà a man­te­nir viu el procés, sí. Però tots sabem que aquest no era el tracte.

El tracte era que la soci­e­tat civil ja havia fet els deu­res (mani­fes­ta­ci­ons, con­sul­tes, cade­nes, ve bai­xes...) i que ara tocava al govern con­vo­car-nos a votar alguna cosa que deixés un man­dat democràtic clar. Si aquest nou 9-N no pot dei­xar aquest man­dat com el mateix pre­si­dent va reconèixer, cal que se'ns con­vo­qui a unes elec­ci­ons de caràcter ple­bis­ci­tari com més aviat millor per poder votar si volem tenir un Estat propi.

De la mateixa manera que els països que cele­bren elec­ci­ons en dues vol­tes quan voten a la pri­mera ja tenen la data de la segona, nosal­tres també neces­si­tem tenir data de les elec­ci­ons que ens han de per­me­tre votar la inde­pendència de manera vin­cu­lant. I com més aviat sapi­guem la data de les elec­ci­ons, més aviat podrem dei­xar de par­lar del “com” i cen­trar-nos en el “què”, i començar una cam­pa­nya per deba­tre idees i pro­pos­tes perquè, aquesta vegada sí, també es pre­sen­ta­ran els del no.

Aquest mig­dia la plaça Cata­lu­nya s'omplirà d'espe­rança groga. I no crec que m'equi­vo­qui si dic que serà un clam per dema­nar al govern i als par­tits con­creció i clare­dat. Con­creció és tenir una data per votar. Clare­dat és un pro­grama elec­to­ral en què, sense tera­nyi­nes semànti­ques, els par­tits es com­pro­me­tin a decla­rar la inde­pendència un cop cons­tituït el Par­la­ment. Volem votar, sí, però volem votar dues vega­des i sabent exac­ta­ment què votem.