La cosa pública

Fa anys vaig tre­ba­llar en una empresa on tenien els micròfons enca­de­nats i hi havia gent que s'empor­tava a casa el paper de vàter. Recent­ment vaig anar a un poble del Vallès on havien ins­tal·lat uns fanals de vidre la mar de macos. Poc temps després, quan hi vaig tor­nar, els havien subs­tituït per unes andròmines reforçades de metall. Em varen expli­car que una nit de boge­ria, una colla de brètols s'havien dedi­cat a fer pun­te­ria con­tra els antics punts de llum fins a fer-ne malbé una vin­tena. Els nous eren mes cars i no il·lumi­na­ven tant, però eren a prova de sal­vat­ges llançadors de pedres. El menys­preu per la cosa pública es deu por­tar a la sang, perquè si no, és inex­pli­ca­ble la quan­ti­tat de diners que les empre­ses de trans­port fer­ro­vi­ari, per exem­ple, han de des­ti­nar en cada pres­su­post a reno­var seients esven­trats, por­tes arran­ca­des, fines­tres rat­lla­des, lava­bos des­truïts o per­si­a­nes apu­nya­la­des. O les tones de bote­lles de plàstic, papers i resi­dus de tota mena que cada cap de set­mana s'acu­mu­len en qual­se­vol bosc dels més freqüentats del país. Això per no par­lar de la mas­sa­cre a què se sot­me­ten cada tem­po­rada les zones on es fan bolets. Les tro­pes d'Àtila eren una broma com­pa­ra­des amb les mana­des de bole­tai­res inex­perts i molts sense cap res­pecte per l'entorn natu­ral, que armats amb tota mena d'andròmines regi­ren sòl i terra a la recerca del rovelló per­dut.

L'única expli­cació a un odi tan recon­cen­trat con­tra el que és de tots s'ha de bus­car en l'edu­cació. Edu­cació en un sen­tit ampli, és a dir, des de les nor­mes d'urba­ni­tat que ense­nyen a men­jar amb for­qui­lla i gani­vet i a cedir el seient a una per­sona gran, fins a l'exigència política d'una for­mació basada en els valors i la qua­li­tat. D'exem­ples, n'hi ha, i a prop. Aquells països que des­ti­nen el gruix del pres­su­post a for­mar els seus ciu­ta­dans, millo­ren el res­pecte per la pro­pi­e­tat comuna. En canvi, quan fan el gar­repa, es dis­para els nihi­lisme i la cor­rupció.