Votarem

Prou difícil és encer­tar a expli­car el que ha pas­sat fins ara per aven­tu­rar-se a anti­ci­par què pot pas­sar en el futur. La rea­li­tat no és tan sols incerta, avui és essen­ci­al­ment volàtil i evo­lu­ci­ona molt ràpida­ment. A dos dies del 9-N encara estem sota els efec­tes de l'acce­le­ració dels esde­ve­ni­ment i amb la sen­sació que no tenim la cer­tesa que un entre­banc al mig del pas no pugui con­di­ci­o­nar l'últim tram del camí. Ara mateix la vista sobre la distància curta està més dis­tor­si­o­nada que no pas la que podem mirar de posar una mica més enllà, un cop el diu­menge ja puguem girar el full del calen­dari.

Sobre el que ens espera el 10-N hi ha algu­nes, poques, cer­te­ses i molts inter­ro­gants. La pri­mera cer­tesa ens l'ha avançat el mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, que aquesta set­mana ha expli­cat que dilluns mateix enviarà una carta al pre­si­dent d'Espa­nya, Mari­ano Rajoy, per ins­tar-lo a ini­ciar una nego­ci­ació política. Els que es van sor­pren­dre de l'anunci fet pel pre­si­dent Mas aquest dime­cres hau­rien de repas­sar les heme­ro­te­ques i com­pro­va­rien que sem­pre ha defen­sat que en qual­se­vol dels esce­na­ris pre­vis­tos s'havia d'aca­bar pro­duint una nego­ci­ació amb l'Estat. Si ara insis­teix en aquesta idea és per reforçar el seu propi full de ruta que, recor­dem-ho, té plan­te­jada la hipòtesi d'un final avançat de la legis­la­tura.

El Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és l'únic que té la potes­tat de fir­mar el decret de con­vo­catòria d'elec­ci­ons i, per tant, la pos­si­bi­li­tat d'avançar les elec­ci­ons. Aquesta és una prer­ro­ga­tiva que li ha permès tenir un cert con­trol del procés ja que, des del pri­mer moment, ha adver­tit que en últim terme el dret a deci­dir es podria exer­cir votant en unes elec­ci­ons. En tot cas també ha afe­git que con­vo­car els comi­cis com a alter­na­tiva només tin­dria sen­tit si se'ls pogués dotar d'un caràcter ple­bis­ci­tari que, segons ell, dona­ria una llista con­junta de les for­ces sobi­ra­nis­tes. Avui podria sem­bla que estem més a prop d'aquest esce­nari d'elec­ci­ons, un cop Artur Mas ha reve­lat públi­ca­ment que Esquerra Repu­bli­cana l'ha infor­mat que ha donat per tren­cat el pacte d'esta­bi­li­tat, però pot ser tot el con­trari si tenim en compte que l'allu­nya­ment entre CiU i ERC, i la mal­fiança crei­xent entre les dues for­ma­ci­ons, impos­si­bi­lita qual­se­vol acord de cara a una llista con­junta i difi­culta molt els pos­si­bles punts de coin­cidència pro­gramàtics.

CiU ja va dei­xar clar al prin­cipi de la legis­la­tura que no veia fac­ti­ble gover­nar amb cin­quanta escons sense un pacte par­la­men­tari esta­ble. Si els repu­bli­cans insis­tei­xen que no pac­ta­ran amb aquells que, segons el seu cri­teri, han incom­plert els acords pre­vis­tos, o hi ha una majo­ria alter­na­tiva o anem a unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des. Les dar­re­res set­ma­nes el PSC s'ha obert a par­lar d'una pos­si­ble col·labo­ració. Men­tre al Par­la­ment només hi ha hagut una decla­ració d'inten­ci­ons a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ja s'ha avançat més i l'equip de govern ja ha dit que veu pos­si­ble un pacte per fer pos­si­ble un acord pres­su­pos­tari per l'any vinent. En tot cas, per tal que les peces puguin encai­xar, sem­bla necessària alguna cosa més que una decla­ració d'inten­ci­ons i cal­dria que totes dues parts es mogues­sin cap a un espai on hi hagués alguna cosa més que un acord fruit de la neces­si­tat.

Gene­rar un esce­nari d'esta­bi­li­tat per afron­tar una nego­ci­ació tin­dria sen­tit si hi hagués cap indici que podria obte­nir uns fruits rao­na­bles en un ter­mini no molt llarg. Fins ara el govern d'Espa­nya ha dei­xat entre­veure que no pen­sava moure's sota el que con­si­de­ra­ven el xan­tatge del 9-N. Un cop superada aquesta data ja no tin­dran motiu o excusa en què jus­ti­fi­car l'immo­bi­lisme. Poden con­ti­nuar igual, però serà només perquè volen. Algú podria pen­sar que a Espa­nya i a Cata­lu­nya hi ha qui està interes­sat a man­te­nir de forma per­ma­nent un con­flicte obert per treure'n rèdits, però si això ha estat així algun cop no es pot man­te­nir avui, quan el des­gast que està pro­vo­cant als par­tits de govern posa en qüestió que la con­flic­ti­vi­tat pugui tenir cap ren­di­bi­li­tat efec­tiva. No obli­dem que el calen­dari avança ine­xo­ra­ble­ment i que l'any vinent hi haurà un seguit d'elec­ci­ons –segur les muni­ci­pals i les del Par­la­ment espa­nyol– que mar­ca­ran la nova etapa política.