I amb el somriure a la revolta

Cor­res­pon­dria per a aquest colze periodístic el títol novel·lesc El dia de la victòria. Però seria caure en el parany fer ús, avui i aquí, d'un llen­guatge que trans­porta al dis­curs que empra­ven els bot­xins de la lli­ber­tat, aquells que cada 18 de juliol recor­da­ven als vençuts qui van ser els ven­ce­dors. Avui no toca par­lar de victòria, perquè tam­poc res s'ha gua­nyat encara, ni tam­poc de der­rota, perquè no es tracta de der­ro­tar res ni ningú, sinó de sumar volun­tats i ale­gries. Avui, un som­riure als lla­vis, en l'ànim les ganes de revolta i al vent i arreu pape­re­tes blan­ques, ban­dera de cosa tan antiga i tan nova. I el cap alt i la mirada llarga que allí on l'horitzó es trenca s'hi entre­veu, ara sí, el nai­xe­ment de la paraula que tot ho engen­dra: lli­ber­tat.