Opinió

Els jueus catalans

‘Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat', de Manuel Forcano, abraça des dels temps més remots fins a l'actualitat

Després d'uns anys d'ata­ba­la­ment i de ser­vei a la cul­tura com a mem­bre del Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts, Manuel For­cano (Bar­ce­lona, 1968) ha tor­nat amb ple­ni­tud a la seva acti­vi­tat docent, cre­a­tiva i de divul­gació. La força i la potència de la seva col·labo­ració amb Jordi Savall com a direc­tor gene­ral de la Fun­dació Cen­tre Inter­na­ci­o­nal de Música Antiga ha donat fruits molt deli­cats i sen­si­bles; pro­duc­ci­ons literàries i musi­cals car­re­ga­des d'un mis­satge potent, un mis­satge de com­promís amb la cul­tura, la civi­lit­zació i la pau. Però, segu­ra­ment, aquesta dedi­cació apas­si­o­nada a un pro­jecte de nivell mun­dial, d'abast uni­ver­sal, que irra­dia des de Cata­lu­nya, ha eclip­sat d'altres aspec­tes de la per­so­na­li­tat de Manuel For­cano. Bàsica­ment, la seva tasca uni­ver­sitària com a conei­xe­dor de l'hebreu, les seves apor­ta­ci­ons a la història del juda­isme i la seva faceta, encara més per­so­nal, dedi­cada a la poe­sia. Ara, però, aquesta tar­dor ens ha por­tat, en pri­mer lloc, el seu recull Ciència exacta, que li va val­dre, a la nit literària dels pre­mis de Girona, el premi Miquel de Palol i, sobre­tot, més recent­ment, i repre­nent un esforç de síntesi que ja havia assa­jat amb Sílvia Pla­nas, el 2010, amb la Història de la Cata­lu­nya jueva, acaba de publi­car el lli­bre Els jueus cata­lans. La història que mai no t'han expli­cat (Bar­ce­lona, Angle Edi­to­rial, 2014).

FOr­cano plan­teja una visió cro­nològica cons­truïda en una dot­zena de capítols i amb un con­junt de tex­tos com­pac­tes, autèntics, com­pri­mits d'infor­mació, dins de cada capítol amb titu­lars que subrat­llen la sin­gu­la­ri­tat de la presència dels jueus a Cata­lu­nya. I el lli­bre abraça des dels temps més remots, quan els jueus comen­cen la seva diàspora pel món arran de les suc­ces­si­ves per­se­cu­ci­ons per part dels romans, fins a l'actu­a­li­tat, i ho fa amb una decla­ració de prin­ci­pis que dis­sipa tots els dub­tes quan mani­festa el seu desig “que aquest lli­bre sigui un record i un home­natge a tots aquells als quals mai no es va con­si­de­rar habi­tants d'aquest país, per bé que, cer­ta­ment, ho eren”.

Comerç en temps dels feni­cis i diàspora en temps dels romans es dibui­xen com les hipòtesis més plau­si­bles del moment més remot de la presència de jueus a Cata­lu­nya, fins al punt que als ulls de For­cano “abans que Cata­lu­nya i els cata­lans exis­tis­sin, ells ja hi eren”. Es ras­tre­gen les pri­me­res pet­ja­des, una àmfora a Eivissa del segle I dC amb ins­cripció hebrea, mone­des, també del segle I dC, a Llívia i Empúries.

Després es res­se­guei­xen els grans alts i bai­xos, els moments de pau i els de per­se­cució. Així es deta­llen els bons i els mals moments de l'època visigòtica i es posa de mani­fest fins a quin punt l'arri­bada dels musul­mans el 711 a la Península va sig­ni­fi­car un alli­be­ra­ment per als jueus que col·labo­ra­ren en la invasió. Un fet trans­cen­dent que va per­me­tre una per­me­a­bi­li­tat i un inter­canvi cul­tu­rals sense pre­ce­dents, amb cir­cu­lació d'idees, lli­bres, tra­duc­ci­ons, que arri­ba­ven al món cristià, en ver­si­ons àrabs, gràcies als jueus. És, però, també aquest moment quan la rea­li­tat dels jueus de Cata­lu­nya es dife­ren­cia de la dels de Sefa­rad i queda ben esta­blert que es tracta de ter­ri­to­ris dife­rents. El moment més dolç de les comu­ni­tats jue­ves a Cata­lu­nya es viu al segle XIII, sota l'empara dels reis, que se'n ser­vi­ren tant en els aspec­tes econòmics i finan­cers com en la trans­missió dels conei­xe­ments científics i la seva apli­cació pràctica en el ter­reny de la medi­cina. La poe­sia, la càbala, a Girona i Bar­ce­lona, les dis­pu­tes de Bar­ce­lona i de Tor­tosa, la gran polèmica al vol­tant de Maimònides i el paper dels jueus cata­lans a l'hora de for­mu­lar una síntesi entre raci­o­na­lisme i mis­ti­cisme opac.

Les bru­tals difi­cul­tats del segle XIV, els pogroms de 1391, les con­ver­si­ons en massa, la pràctica extinció un segle abans de l'expulsió, les prèdiques incendiàries dels domi­nics, l'estratègia de la tensió fins a fer-los fora (uns quants) i reduir-los a pràcti­ques forçades sota la ferotge mirada de la Inqui­sició.

I, final­ment, la represa, el retorn lent, la recons­trucció de la comu­ni­tat a Bar­ce­lona, les rela­ci­ons de Cata­lu­nya amb Israel, la recu­pe­ració de la memòria històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.