‘Now is the time, reapers!'

“El crit de guerra per a un res­sor­gi­ment català”, així titula la revista anglesa Love rugby lea­gue un repor­tatge sobre el nos­tre himne naci­o­nal, en relació amb l'amic Albert Bueno de Cabes­tany (Cata­lu­nya del Nord) quan canta enmig del camp Els sega­dors abans de començar els par­tits dels Dra­gons Cata­lans a Per­pinyà. A la dita revista de rugbi s'explica que Albert Bueno i molta gent van anar a rebre els juga­dors a l'aero­port, amb crits i cançons, per un tri­omf difícil que havien acon­se­guit, i també hi van can­tar Els Sega­dors. Al final d'un vídeo que repro­du­eix l'aco­llida, els juga­dors agra­ei­xen i feli­ci­ten tot­hom i espe­ci­al­ment l'Albert i diuen que “no ens manca jamai sa fide­li­tat”. Fa anys que ens conei­xem amb l'Albert i la seva esposa Moni­que, una bella amis­tat de què he de donar gràcies a un altre amic, Lluís Roura. Un dia, vaig escriure que era un pica­pe­drer soli­tari i és ben cert: es tracta d'un home fidel a la terra i a la seva gent, que canta en català mal­grat tots els pro­ble­mes i que sent pro­fun­da­ment el que diu i pre­dica en les seves cançons. Amb el car­net d'iden­ti­tat francès, va anar a votar simbòlica­ment (hi van votar 500 ros­se­llo­ne­sos, per cert) a la Casa de la Gene­ra­li­tat de Per­pinyà; aquest diari en donava notícia gràfica. I diu­menge pas­sat, pre­ci­sa­ment, ens vam tro­bar tots ple­gats al meu poble, on el de Cabes­tany va venir a can­tar a la gent del casal Sant Marc, que celebràvem el divuitè ani­ver­sari. La fide­li­tat que esmen­ten els juga­dors dels Dra­gons Cata­lans es feia palesa, una vegada més, a casa nos­tra, on l'Albert hi cantà, gra­tis et amore, un esco­llit reper­tori de les quasi cent cançons que ell mateix ha com­post. I no es tractà pas només de can­tar i mar­xar, no. A mig matí ja era a lloc ins­tal·lant amb cura tot el que ell mateix porta: micròfons, alta­veus, un bon equip de so, tam­bo­ret, faris­tol… Només hi vam haver de posar l'elec­tri­ci­tat.

Natu­ral­ment, fa temps que el segueixo en la seva evo­lució musi­cal i poètica i puc dir, amb conei­xe­ment de causa, que l'obra de l'Albert és up and coming, posats que som avui en l'anglès, ço és que va fent i va pujant. I que sigui per molts anys.

Me'n des­cui­dava. Al final del repor­tatge de la revista de rugbi, s'hi tra­du­eix la lle­tra sen­cera d'Els sega­dors a l'anglès, cosa que fa un gran efecte, no es pen­sin… Now is the time, rea­pers! Ara és l'hora, sega­dors!