Opinió

De set en set

Una altra Antígona

Hi ha imat­ges que tenen el poder de resu­mir una època. Fa pocs dies, arran d'un debat elec­to­ral dels comi­cis bas­cos, Pilar Zabala (can­di­data de Pode­mos) va guar­dar sis segons de silenci etern davant d'Alfonso Alonso (can­di­dat del PP basc), després que aquest li hagués etzi­bat que “con arre­glo a la ley” ella no es podia con­si­de­rar una víctima del ter­ro­risme. És una d'aque­lles imat­ges en què cris­tal·litza el frau de la democràcia espa­nyola, hereva d'una pre­te­sa­ment modèlica Tran­sició en què tot es va deci­dir a través d'una bara­lla amb les car­tes mar­ca­des. Com el lec­tor ja sap, Joxi Zabala, germà de Pilar, va ser assas­si­nat pels GAL i fou enter­rat amb calç viva. Pilar Zabala i Alfonso Alonso han ree­di­tat l'antic mite d'Antígona, l'heroïna grega que per ordre del govern de Cre­ont no pot enter­rar el seu germà amb els cor­res­po­nents honors fúnebres. Alonso i Cre­ont no estan sols. Felipe González ha dei­xat pas­sar còmoda­ment els anys sense refu­sar la ics dels GAL i anant a les por­tes de la presó per abraçar els arqui­tec­tes del ter­ror. Zapa­tero ha decla­rat que la Cons­ti­tució espa­nyola es més impor­tant que la democràcia. Mar­ga­llo ha dit que “un atac ter­ro­rista se supera; la dis­so­lució d'Espa­nya, no”. Avui, en aquest oxímoron ano­me­nat democràcia espa­nyola, sabem que era men­tida que “sin vio­len­cia se puede hablar de todo”. Men­tres­tant, els intel·lec­tu­als espa­nyo­lis­tes només apel·len al com­pli­ment de la Ley, la seva llei, que en el con­text actual no és cap altra cosa que una manera més de legi­ti­mar un estat de setge. Aflora el llen­guatge de Cre­ont, dels molts Cre­ont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.