Opinió

Tribuna

Petrificació

“Repassant jurisprudència franquista n'he trobat de palesa actualitat

Heus aquí un terme no només geològic, sinó també jurídic. El TC –en els remots temps de la seva neutralitat– recordava sovint la necessitat d'evitar interpretacions “petrificadores” de les normes, advocant per aproximacions evolutives del dret. Repassant jurisprudència franquista n'he trobat de palesa actualitat. Són resolucions del Tribunal Suprem dels anys 1960-70, distingibles de molts pronunciaments d'avui només en el seu estil llavors abarrocat, ampul·lós i retòric, però dissortadament no pas en el seu contingut.

Llavors ja es deia, com ara, allò de “nuestra Patria, integrada por la diversidad de sus regiones que, como el color blanco, está formada por luminosidades de varios coloridos que componen, por
fusión de los diversos matices regionales
y locales, la unidad inquebrantable de la Nación Española
” (21-11-1969). Els jutges franquistes deien, com els d'ara, que aquesta unitat nacional no només era “inquebrantable”, sinó “indisoluble” (3-2-1969), atès que la unitat era “uno de los principios inspiradores del Estado” (15-2-1971).

El mantra –contra els mesells partidaris de la memòria històrica– que “cal oblidar”, era també fonament de “la unidad, que es superadora de épocas pretéritas cuyo recuerdo no es dable excitar” (22-6-1967). Es tenia molta cura, com ara, de la bandera, ja que “merece respeto y estima por parte de todos los españoles por representar la total unidad de nuestra Patria” (21-11-1969).

Quan Wert volia espanyolitzar els nens, devia voler evitar “la tendència
a destruir o a relajar el sentimiento nacional o, lo que es igual
[...], ablandar el afecto que los españoles tienen por su Nación” (24-11-1973).

Els que es queixen del victimisme català també deuen recordar que “quien pretende presentar al pueblo y a la región gallega como víctimas de injustícias y desigualdades de trato por parte del Estado Español [...] trata, por una parte, de relajar el sentimiento nacional, a pretexto de supuestas desigualdades y, por otra, intentar perjudicar el prestigio o autoridad del Estado (21-3-1970), perquè “no hay otra Nación que España, es decir, la totalidad frente a una región determinada, Galícia, que no constituye por sí nación alguna” (24-11-1973).

Respecte al tema de les “ambaixades”, ja es deia també, com ara, que “la expresión por una «Euskadi libre en una Europa Unida» es claramente de tendencia separatista, pues la integración europea ha de ser libre, mas como parte de la nación española, no directamente como nacionalidad distinta” (9-12-1968).

Jurisprudència franquista. O demòcrata?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.