El gir social

Tot el dis­curs que ahir va embas­tar Car­les Puig­de­mont al debat anual de política gene­ral res­pon a la neces­si­tat de pro­jec­tar un com­promís “social”. En ter­mes pràctics i sim­pli­fi­ca­dors, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha adop­tat una posició cada vegada més “soci­al­demòcrata”. Una acti­tud que es pot deure a les con­vic­ci­ons del mateix pre­si­dent, al viratge que ha anat fent el seu par­tit, a la com­po­sició del govern i de Junts pel Sí i a la neces­si­tat de con­so­li­dar el suport de la CUP i allar­gar-lo encara més cap a Cata­lu­nya Sí que es Pot. Aquesta és la intenció indis­cu­ti­ble. Una altra cosa són els resul­tats. Cata­lu­nya és un país d'escèptics. Hi ha un escep­ti­cisme arre­lat en la des­con­fiança, sovint exces­si­va­ment des­ca­rat i cruel, però n'hi ha un altre més bèstia, con­seqüència del res­sen­ti­ment. Els diri­gents de Cata­lu­nya Sí que es Pot, per exem­ple, no volen tran­si­gir amb la defi­nició del nou govern. Hi veuen “con­ver­gents”, i la visió els ofusca. Puig­de­mont va defi­nir ahir unes pri­o­ri­tats “soci­als” que inclo­uen, per exem­ple, l'apro­vació d'un salari mínim, la recu­pe­ració de quo­tes per­du­des de benes­tar i l'aug­ment de la plan­ti­lla de fun­ci­o­na­ris. El seu dis­curs el podrien subs­criure sense escal­dar-se Lluís Rabell i Joan Cos­cu­bi­ela, però segu­ra­ment no ho faran. Això vol­dria dir accep­tar els pres­su­pos­tos del 2017 a tràmit i dis­cu­tir-los par­tida per par­tida. Què podrà més, la com­pli­ci­tat amb el “gir social” o el res­sen­ti­ment? A més d'obrir mil debats, ara es podria obrir una tra­vessa...