Teatre ‘familiar'
Crec que no hi ha dubte que un dels esdeveniments teatrals a Catalunya durant l'últim any ha tingut lloc a Can Pagans, l'edifici on Meritxell Yanes i David Planas viuen a Celrà: en els diversos espais d'una planta, inhabitada, la parella d'actors hi ha representat (de fet, continuen representant-la) Ventura, una obra en què van emergint secrets de família amb una gran astúcia dramatúrgica. És un exemple meravellós d'un teatre pròxim (poc més de vint espectadors amb la sensació de mantenir una relació íntima amb els personatges i els seus intèrprets) amb el qual van inventant-se noves formes i nous espais en el món escènic. Ventura continua viu mentre que, cadascun per la seva banda, Yanes i Planas emprenen noves aventures havent accedit a una maduresa com a actors i també com a productors dels seus muntatges. I sempre és bonic observar com s'afermen les idees amb projectes que assumeixen la seva fragilitat.
Fa pocs dies vaig anar a la nova Sala Beckett per assistir a la representació de Kilòmetres, una obra amb la qual Meritxell Yanes, comptant amb la complicitat de la dramaturga i directora Marilia Samper, posa en escena la història de la pròpia família. És una història amb les seves particularitats, però on no és difícil reconèixer alguna cosa humanament comuna: la vida com un recorregut que es fa carregant amb la motxilla del passat familiar i històric. La Meri assumeix aquest llegat per transmetre'l i mantenir-lo viu. Quan ella faci les seves últimes representacions a la Beckett, David Planas estrenarà a Temporada Alta un nou espectacle que també produeix i que, dirigit per Ivan Morales i amb Jordi Gelabert com a cointèrpret, s'haurà assajat a Can Pagans: Pares nostres, que ha ideat pensant en la seva pròpia experiència com a pare, però volent saber què en pensen de la paternitat quatre dones dramaturgues: Lluïsa Cunillé, Marta Buchaca, Victoria Szpunberg i Marta Aguilar. Teatre d'una família oberta al món.
