A Lleida, que pagui més qui més té!

Un 77% dels cata­lans i cata­la­nes estan a favor d'apu­jar els impos­tos als qui tenen més ingres­sos, segons la dar­rera enquesta del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió. Aquesta tendència no és ni molt menys un deliri radi­cal d'uns pocs: entre els països euro­peus, només Roma­nia supera l'Estat espa­nyol en desi­gual­tats de renda entre el 20% més ric i el 20% més pobre. A més, par­ti­cu­lar­ment a nivell català, ens tro­bem en un con­text de dis­fun­ci­ons del sis­tema fis­cal, ja que és el menys pro­gres­siu de totes les comu­ni­tats autònomes, espe­ci­al­ment a l'hora de gra­var la renda (IRPF). Si hi sumem que a les clas­ses popu­lars se'ns demana ingents esforços per con­te­nir les nos­tres neces­si­tats davant les reta­lla­des de ser­veis i els res­cats ban­ca­ris, des de la Crida cre­iem que l'Ajun­ta­ment de Lleida ha d'apos­tar per una fis­ca­li­tat més justa al muni­cipi.

Som cons­ci­ents que els ajun­ta­ments ara per ara tenen molt poca sobi­ra­nia sobre els seus pres­su­pos­tos i ingres­sos, però en el marc de què dis­po­sem es poden fer alguns pas­sos cap a la pro­gres­si­vi­tat i l'equi­li­bri en les con­tri­bu­ci­ons dels ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes de Lleida. L'Ajun­ta­ment no deixa de ser la ins­ti­tució més pròxima a la ciu­ta­da­nia i, per tant, hau­ria de ser la més per­me­a­ble a la rea­li­tat social del muni­cipi, amb uns índexs d'atur ofi­cial del 14% i amb milers de des­no­na­ments aquests anys de crisi.

A la Crida per Lleida ens opo­sem a una bai­xada lineal de l'IBI perquè pres­su­posa el mateix esforç tri­bu­tari a per­so­nes amb con­di­ci­ons econòmiques dife­rents –rics i pobres, en defi­ni­tiva–. Entre altres coses, plan­te­gem per a les orde­nan­ces muni­ci­pals del 2017 apro­fun­dir en les boni­fi­ca­ci­ons de l'IBI als valors cadas­trals bai­xos, ente­nent que el valor cadas­tral d'un habi­tatge s'asso­cia a la renda de les per­so­nes que hi viuen. A més, volem que s'esta­bleixi un tipus dife­ren­ciat que gravi al màxim (10%) el valor de les grans superfícies comer­ci­als i la gran indústria. També apos­tem per una exempció de l'impost a les per­so­nes en situ­ació d'embar­ga­ment i des­no­na­ment, a més de boni­fi­ca­ci­ons a les llars que tenen fami­li­ars a l'atur o amb sous infe­ri­ors al salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal. Paral·lela­ment, volem impul­sar una orde­nança muni­ci­pal regu­la­dora del pro­ce­di­ment per veri­fi­car habi­tat­ges que esti­guin buits, per apli­car de manera efi­ci­ent el recàrrec del 50% de l'IBI –com ha fet l'Ajun­ta­ment de Saba­dell–. Per últim, pro­po­sem que la Pae­ria creï un cens muni­ci­pal de la renda dels seus ciu­ta­dans, per tal d'esta­blir cri­te­ris d'equi­tat en els impos­tos i taxes muni­ci­pals i en les san­ci­ons.

Sabem que aques­tes pro­pos­tes són un pedaç que no trans­for­men ni de lluny les desi­gual­tats exis­tents en la nos­tra soci­e­tat. Segui­ran havent-hi posseïdors i posseïts, rics i pobres. Però cre­iem que el govern muni­ci­pal ha d'apos­tar per uns mínims sobre els quals s'ha estruc­tu­rat la soci­al­de­mocràcia que aban­de­ren: la pro­gres­si­vi­tat, que pagui més qui més té i que pagui menys qui menys té. Avançar cap a una fis­ca­li­tat més justa a Lleida és una de mol­tes actu­a­ci­ons d'emergència que es poden fer a nivell local, com muni­ci­pa­lit­zar els ser­veis públics o mobi­lit­zar habi­tat­ges buits.