Descodificar

No es pot no comunicar. És un dels axiomes de la comunicació. Una d'aquestes impressions que no són ni certes ni falses, convencions derivades d'una teoria. I el psicòleg austríac Paul Watzlawik a la seva teoria de la comunicació humana ho recull. No hi ha res que sigui el contrari de conducta. La no-conducta no existeix; és impossible no comportar-se. En una situació d'interacció, tota conducta té valor de missatge, és a dir, és comunicació; per això, per més que un ho intenti, no pot deixar de comunicar. Activitat o inactivitat, paraules o silenci, sempre tenen valor de missatge: influeixen sobre els altres, que al seu torn no poden deixar de respondre a aquestes comunicacions i, per tant, també comuniquen. Passa aquests dies amb Bob Dylan, que no despenja el telèfon als de l'acadèmia del Nobel. Què vol dir amb aquesta actitud de fer-se fonedís? Ens passa amb les noves tecnologies, amb el WhatsApp, quan esperem resposta de manera immediata, quan com a mínim volem veure que el receptor s'ha mirat el nostre text, que l'ha llegit, i que amb dues marques blaves ja tenim comunicació. Però seguint la teoria, les dues marques grises de no lectura també diuen alguna cosa. Només cal que ho sapiguem desxifrar. No vol el premi, Dylan, el vol rebutjar com va fer Sartre? O de tant que el vol, ja se n'ha anat a celebrar-ho i per això no despenja? Ha passat amb la polèmica de l'escultura de Franco al Born. Al final l'Ajuntament de Barcelona ha caigut del cavall, com fins ara es deia de Sant Pau, i ara del Franco decapitat, i l'han retirada de la façana del Born. No deu ser el millor lloc, si és que n'hi ha algun per a Franco. Les estàtues al carrer comunicaven, però lamentablement no el que volien explicar els seus promotors. El fet que aquelles mateixes obres exposades en moments, règims, i carrers diferents tenien una altra lectura. Al final el missatge que compta, el que queda és el que es rep, més que no pas el que es volia enviar.