Municipalitzar

L'experiència de 37 anys de vida municipal democràtica, des del 1979, ensenya que els ajuntaments han hagut de fer un llarg recorregut per trencar la tendència a minimitzar el seu paper i a situar-lo en un nivell subordinat i subsidiari d'altres administracions. L'esforç per fer-se valdre, per desenvolupar una capacitat de resposta eficaç a les demandes raonables i justes de la ciutadania, s'ha fet contra les inèrcies acumulades i contra l'actitud reticent i resistent de les altres administracions a admetre el paper obert, i de resposta universal, dels ajuntaments. El reduccionisme competencial tancava els municipis a les funcions estrictes reconegudes en la llei de règim local, mentre que la reivindicació del paper polític de les administracions locals les ha conduït a buscar i trobar respostes als problemes més peremptoris de la ciutadania. Atorgar autèntic rang de policies a les policies locals, definir eines per fer polítiques de sòl i d'habitatge, desplegar centres ocupacionals, crear xarxes de serveis socials i culturals, arbitrar una dotació d'equipaments esportius, desplegar empreses de transport públic, assegurar els serveis municipals bàsics, ha estat en l'ordre de prioritats dels ajuntaments. Per tal d'atendre tots aquests i altres fronts, els ajuntaments han creat una autèntica constel·lació d'empreses, consorcis, mancomunitats, organismes, laboratoris, observatoris, de naturalesa jurídica molt diversa.

I, ara, cal depurar, triar el gra de la palla, determinar els nivells d'eficàcia, simplificar, avaluar, reduir i fer balanç dels models de gestió. Ressuscitar la bandera, mai abandonada, de la municipalització sectorial i parcial sense abordar aquest balanç i l'anàlisi de les experiències viscudes, és fer volar coloms o començar la casa per la teulada.