L'origen social existeix

Vaig néixer el 1980 i sóc la primera generació de la meva família que ha accedit a la universitat. Els meus pares són el que en diríem classe treballadora o el que ara una certa esquerra en diu “classes populars”. Com que no tries com són els teus pares, no és cap heroïcitat –ni desmèrit– tenir uns pares de classe treballadora, ni tampoc és cap desmèrit –ni heroïcitat– tenir uns pares de classe alta o burgesa. És el que és i prou, i si alguna cosa aporta un valor afegit dependrà del que cadascú sigui capaç d'aixecar. Ho dic perquè a vegades hi ha una mica de confusió i n'hi ha que juguen a semblar de classe baixa o d'altres que, per acomplexament o per moda, amaguen l'origen. Això és només el terreny de les aparences, que sabem que són fortes i arrelades. Aquesta no és la qüestió, i, en canvi, el veritable tema és si la igualtat d'oportunitats està garantida; si algú, per exemple, “dona, de classe baixa i nació oprimida”, pot accedir a la universitat com qualsevol altre.

Dimarts l'Institut d'Estudis Catalans va presentar un llibre on diagnostica l'estat de la societat catalana actual. La sociòloga Marina Subirats va aportar dades demolidores que indiquen que l'origen social torna a tenir més importància que fa uns anys en l'accés a l'educació i en els resultats escolars. Les retallades a l'ensenyament públic tenen els seus efectes reals. Els paràmetres de fracàs escolar lligats a una procedència social baixa tornen a créixer. Serà, el lapse de temps que em va permetre entrar a la universitat, a mi i a d'altres fills de gent treballadora, un període d'excepció? Després la Marina Subirats em va explicar que, si aquesta tendència negativa es manté, segurament a qui primer afectarà serà a les dones. Com d'habitud. També em va dir que les filles de mares amb estudis universitaris solen anar a la universitat. Vaig pensar en la insistència de la mare i l'àvia, que no havien pogut estudiar, perquè jo estudiés. Em pregunto si en una societat que bandeja el coneixement i la formació, n'hi ha prou amb la insistència si l'oportunitat deixa d'existir.