Pressupost o pressupost

La tramitació dels pressupostos de la Generalitat per al 2017 té en ella mateixa un valor intrínsec molt rellevant, després del vet als comptes del 2016. Aquest cop la CUP ha trencat el bloqueig de l'oposició al Parlament en una certa rectificació dels cupaires respecte a la tàctica de fa uns mesos. Rectificar és de savis, la qual cosa no vol dir que l'anticapitalisme independentista no en pugui condicionar la tramitació. Sobre l'obcecada posició dels partits de l'unionisme, poca anàlisi se'n pot fer si la principal discrepància rau en una partida de 5,8 milions d'inversió per a processos democràtics, inclòs el referèndum del setembre, d'un total de 22.611 milions. Això ja ho diu tot. La resta, els 1.170 milions d'increment en despesa social, un 77% de l'augment de recursos dels departaments, sembla no tenir importància, encegats com estan en una infantil persecució de partides ocultes per a una cosa tan perversa en democràcia com fer consultes a la ciutadania. Amb Catalunya Sí Que es Pot compromesa amb un referèndum caldria esperar que aquest no sigui un punt de discrepància amb els comuns. Però ja s'entreveu que la pedra angular de l'aprovació serà la negociació amb la CUP. Més enllà de proclames, els millors pressupostos possibles seran els que JxSí i la CUP acordin. No es pot oblidar que només el procés pel referèndum com a via per aconseguir la República catalana explica que els comptes s'hagin de negociar indefugiblement per extrems ideològics com els liberals del PDECat i els anticapitalistes de la CUP. I tots dos hauran de cedir posicions en un repte d'aproximació en què cal dir que la posició central d'ERC serà determinant. I farà comprensible la criticada discreció del vicepresident Oriol Junqueras probablement deguda a la prioritat de tendir ponts per sobre de marcar posició política pròpia. Els pressupostos són negociables, el futur polític i social del país, no. I en aquests pressupostos hi ha la base per construir el millor futur.