Opinió

De set en set

Independents?

Dominen els arguments financers per damunt dels nacionals

Ho ha dit Hèctor López Bofill en aquest diari: “L'inde­pen­den­tisme no naci­o­na­lista, que es ven com la quinta essència de la moder­ni­tat, aspira a crear un objecte polític sense parangó en la dinàmica mun­dial, com és el de fun­dar un estat sense pàtria.” S'arri­ba­ria a un estat, “però amb la dis­so­lució dels ele­ments d'iden­ti­tat”. Diu també: “Des de l'actual dis­curs hegemònic de l'inde­pen­den­tisme s'afirma que la nació no té res a veure amb l'aspi­ració d'esde­ve­nir un estat”. Domi­nen els argu­ments finan­cers per damunt dels naci­o­nals (llen­gua, història, dret, cul­tura). En la història del pen­sa­ment català s'han succeït tocs d'atenció de la mateixa mena, for­mu­lats per gent de pres­tigi. Un dels pri­mers, Joan Mara­gall. El 1895 rao­nava en un arti­cle: el dia que Cata­lu­nya s'hagués des­lliu­rat del tea­tre i de la premsa de Madrid (i de la d'aquí que encara es fa a la madri­le­nya) la nos­tra inde­pendència intel·lec­tual avançaria cap a la inde­pendència com­pleta. Vint anys després, D'Ors opi­nava que Pi i Mar­gall ente­nia el fede­ra­lisme com una “norma men­tal” situ­ada per damunt de la forma d'estat. Trenta anys després, J.V. Foix lamen­tava que els sepa­ra­tis­tes obli­des­sin que la qüestió essen­cial és “la inde­pendència espi­ri­tual” de Cata­lu­nya. Costa molt eman­ci­par-se amb dig­ni­tat si la inde­pendència intel·lec­tual, men­tal i espi­ri­tual, que hau­ria d'empènyer el procés, s'entre­banca amb la rea­li­tat d'una país que, entre altres feble­ses, opta per con­su­mir majo­ritària­ment les tele­vi­si­ons de llen­gua i cul­tura cas­te­lla­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.