Massa residus

Les escom­bra­ries han de tenir nom i cognom. Això vol dir que cadascú pagui en funció dels resi­dus que genera. Així de clar i con­tun­dent s'ha mani­fes­tat aquesta set­mana a Girona el direc­tor de l'Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya, Josep Maria Tost. L'argu­ment uti­lit­zat és molt sen­zill. Si paguem l'aigua o l'elec­tri­ci­tat en funció del que con­su­mim, per què no hauríem de fer el mateix amb els resi­dus que gene­rem? La res­posta és igual de sen­zi­lla: men­tre que una cosa la tenim assu­mida, caldrà un canvi cul­tu­ral per dur a terme i assu­mir l'altra. Un canvi cul­tu­ral que no serà gens fàcil si tenim en compte les dades sobre gene­ració i reci­clatge de resi­dus i ana­lit­zem el nos­tre com­por­ta­ment amb relació a aquest tema. Que reci­clar és una de les grans assig­na­tu­res pen­dents, és evi­dent. Ho fem poc i mala­ment. Però més enllà d'això, el gran pro­blema és que gene­rem molts resi­dus. Tants com 455.043 tones a les comar­ques giro­ni­nes l'any pas­sat. L'Alt Empordà se situa al cap­da­vant, amb 795 qui­los per habi­tant i any a causa de la pressió dels turis­tes, gai­rebé el doble que el Gironès, amb 412 qui­los. Això vol dir que tenim un pro­blema com a soci­e­tat. I com que sem­bla que no som capaços d'afron­tar-lo per les bones, amb un com­por­ta­ment més res­pon­sa­ble, haurà de ser per les dolen­tes. Això vol dir pena­lit­zant qui més generi. O si ho volem cap­gi­rar, que pagui menys qui reci­cla més. No es tracta de des­co­brir la sopa d'all. A països del nos­tre entorn ja es paga per gene­ració de resi­dus mit­jançant dife­rents sis­te­mes per con­tro­lar qui genera què. És evi­dent que és molt injust que, com passa ara a casa nos­tra, pagui el mateix aquell veí que reci­cla que aquell que no té cap mena de pro­blema a bar­re­jar-ho tot o dei­xar un sofà, una tele o un matalàs al cos­tat del con­te­ni­dor. Tots ho hem vist en algun moment o altre. Fins i tot ens hem pogut sen­tir temp­tats de fer-ho en comp­tes de moles­tar-nos a anar a la dei­xa­lle­ria. Però fins que això no es deixi de per­ce­bre com una molèstia, ho tenim mala­ment. Les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació no han estat sufi­ci­ents i ara es pre­senta un nou para­digma que segu­ra­ment no passa només per pagar més, sinó també per edu­car més, gene­rar menys i tro­bar nous sis­te­mes de reco­llida i de trac­ta­ment. I això també inclou ana­lit­zar com es ges­ti­o­nen els resi­dus que gene­ren els turis­tes, com impli­car-los a ells i al sec­tor.