Putin

Normalment, a l'acabar l'any es fa balanç. Doncs bé, d'entre les moltes coses que no em quadren, n'hi ha una que cada cop em quadra menys, que és la figura no només sobrevivent sinó emergent, del president rus, Vladímir Putin. Mentre Occident tremola per la crisi, el Japó envelleix, la Xina s'ofega en contaminació, l'Àfrica es dessagna com sempre i Sud-amèrica sobreviu, hi ha un exespia del KGB que no para de col·leccionar trumfos d'una manera sorprenent, pel fet que hi va haver un moment, caigut el mur de Berlín i enfonsats el règim soviètic, que hi va haver qui va pensar que havia guanyat la democràcia.

Va ser ben bé un miratge. No va ser acabar el comunisme global que ja el neoliberalisme global es va desfermar a mans de la Margaret Thatcher i Ronald Reagan. En un tres i no res els espies del KGB es van repartir el pastís, no pas creant una democràcia, sinó una oligarquia econòmica liderada per la figura d'un tirà modern, disfressat de demòcrata, el Sr. Putin. Aquest tirà s'ha desfet, amb verí o amb presó o amb assassinat directe, dels seus rivals oligarques, igual que ho feien a la vella Grècia els tirans de torn a cada ciutat. Després va arrasar Txetxènia, literalment. Després ha assassinat o encarcerat i destruït en general tota mena d'oposició política dins de Rússia; després ha satel·litzat els nous països sorgits de les antigues repúbliques soviètiques, filles del gran imperi dels tsars. I quan algú ha estat rebel, com Ucraïna, li ha pres territori a l'estil hitlerià, envaint per sorpresa i ocupant de fet el territori, en aquest cas Crimea. I per acabar-ho, i un cop vist el galimaties afganoiranoiraquià, i tots els dubtes americans, ha entrat a Síria a sang i foc, i ja té protegit un altre tirà i sota seu un territori vital per al flux de les energies orient-occident. Tot això desafiant Europa i els EUA i aguantant un bloqueig econòmic gens menyspreable. I per si faltava alguna cosa, intervé en les eleccions nord-americanes de sotamà, i fa elegir el seu amic (?) com a president (?), que el primer que fa és nomenar secretari d'Estat un company de negocis de Putin a Rússia. I tot això com és possible? Doncs perquè governa un país autoritarista, que té una gran massa pobra de població embrutida per l'alcohol (cal haver estat a Rússia per comprovar aquest fet increïble: els últims morts per intoxicació eren persones entre 35 i 50 anys...), un país ultrapatriota, i ha pactat amb l'Església ortodoxa russa que ha tornat molts russos a la cleda de la religió, opi del poble. Putin té un 80% d'aprovació popular. Un masclista testosterònic que fa de Gran Pare de tots els russos miserables, pur cesarisme, o tsarisme. Un país que ni sap ni entén de democràcia burgesa, perquè mai n'ha tingut.

Farien bé les cancelleries europees de rumiar què han fet amb els russos quan van aplaudir que aquest criminal aconseguís el poder. I encara pitjor a la Casa Blanca, perquè ara ja no hi queda ningú amb seny: els nord-americans s'estan russificant, i aviat eliminaran l'estranya democràcia que tenen, on qui guanya en vots individuals perd la presidència. Farien bé de pensar-hi una estona, perquè arreu d'Europa, com als EUA, el model Putin triomfa: cames eixarrancades, camisa mig oberta, i una actitud insolent, estil Donald Trump: abans que vagin per tu, vés tu per ells. Tot això, qui ho frenarà?