Opinió

Keep calm

Cugat, el cap de cobla

La nova biografia de Cugat burxa en el seu passat, en el seu afany de notorietat, en el seu declivi

Xavier Cugat és un personatge peculiar. De tan exposat, segurament obscur. De tan superficial, potser amb unes escletxes que anuncien alguna mena de profunditat desconeguda. De tan histriònic i amant del pastitx, potser més autèntic i honest del que mai hem arribat a creure. Ha estat exclòs de la història de la música perquè va adulterar els ritmes cubans, perquè va promocionar el seu exotisme i perquè, aquí, sempre va ser vist o bé com un pallasso grandiloqüent o com una mena d'invasor que malmetia la tradició. Això és el que expliquen, amb una gran quantitat de detalls, amb una extensa bibliografia i un esplèndid treball de camp, els musicòlegs Joan Gay, Quim Rabaseda i Anna Costal, professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya, autors d'una biografia de Cugat, editada per l'Ajuntament de Girona, que es concentra en la relació entre el músic i la seva terra natal.

S'hi desfan tòpics, s'hi descobreixen enganys, es contextualitza històricament –amb les màximes certeses possibles– una vida que és una acumulació de ficcions. És, com diuen els mateixos autors, un “Cugat explicat pels altres”, perquè el que fa el llibre és emmarcar una existència tan fabulosa (de faula i d'excés) en l'escenari real, des de la Girona que el veu néixer fins a la ciutat que l'acull en el seu cementiri. Aquest “apàtrida musical”, que va fer de l'edulcoració un estil, que va canviar la música clàssica pel gran espectacle, va saber convertir-se en un referent de la cultura popular, com ho testimonia, per exemple, el relat de l'estrena a Girona de Bathing Beauty, el desembre de 1948.

La nova biografia de Cugat no fa esment dels episodis més coneguts (els més tòpics) de l'artista polifacètic que va enlluernar el món de l'espectacle americà, sinó que burxa en el seu passat, en el seu afany de notorietat, en el seu declivi. I conté una definició que explica, com mai no ho ha fet ningú, qui era de debò Cugat: “Montsalvatge no se'n va adonar, però Cugat es va comportar sempre com un autèntic cap de cobla empordanesa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.