Girona -10

Glaçat. Estic glaçat. No, no és per cap mínima històrica registrada aquesta setmana a la ciutat dels quatre rius, dues rieres i una séquia..., és el que té estar al cas de l'actualitat local, que hi sumes la temperatura ambient, més la velocitat del vent i la candelera, i el resultat sempre és negatiu. Temperatura de sensació, es diu, que varia amunt o avall en funció de com entomes el dia quan et lleves i del primer titular que t'empasses sucat amb el cafè, ja sigui llegit o escoltat. Esgarrifances de mercuri (il·legal).

Primer havia pensat a tornar a publicar íntegra La Galeria d'ara fa quinze dies (Allibereu Monturiol), però ho he desestimat, no voldria que ningú pensés que darrere la proposta de desbatejar –per dignitat– l'edifici folrat de plaques solars (funcionen?) del Parc Científic i Tecnològic de la UdG que rep el nom de l'il·lustre Narcís Monturiol no hi hagués cap alternativa coherent.

Un possible nom per a aital “patata brava” podria ser el d'Edifici Hugo Novales, el del titular del jutjat mercantil de Girona que ha concedit una tercera nova pròrroga al parc per tal que pugui tancar-se al llarg dels propers mesos un acord amb el Ministeri d'Economia i Hisenda de les Espanyes i evitar-ne així la liquidació/desnonament.

Seria una manera prou barata de reconèixer l'esforç del jutge degà per regalar temps –que és or– als implicats, ara que es parla dels sis milions hipotecats per la Diputació de Girona en la salvació d'aquell parc més els milions que haurien de posar l'Ajuntament de Girona i la Generalitat. El cost d'aquesta rebatejada seria la xocolata del lloro comparat amb la reparació de la passera ofegada sota l'Onyar sumat al que va costar fer-la ara fa quatre dies per connectar l'est de la ciutat (Mas Ramada, Vila-roja, Font de la Pólvora i Grup Sant Daniel) amb la Creueta i el Parc Científic, i viceversa.

Novales no sempre ha actuat així: el 15 de març del 2013, als passadissos dels jutjats de Girona, després de visitar el secretari de la sala que decidia sobre un desnonament, confirmava davant la premsa que, tot i el dictamen del Tribunal de Justícia europeu del dia anterior que catalogava les hipoteques espanyoles d'abusives, tot era “interpretable” a l'hora d'aturar un desnonament o una subhasta. Resultat: Bankia, la nova propietària d'aquell habitatge, guanyadora de la subhasta pel 60% del valor de l'immoble. Marta & Doris ho recorden molt bé.

Odioses comparacions. Molt probablement ni la PAH ni els i les desnonades d'aquests darrers quatre anys donaran suport a la proposta de batejar l'Edifici Novales, però no sempre hem d'estar d'acord en tot. És el que té la democràcia, que no la justícia.