Vuits i nous
La concentració
Rebo una convocatòria perquè dijous assisteixi a la inauguració d'una exposició que acumula els objectes relacionats amb el rock que Jordi Tardà va col·leccionar tota la vida. Me l'envia la seva vídua. Si l'exposició és dijous, avui, quan escric això, és diumenge i, mentre em preparo i mentalitzo per fer-me present demà a la concentració en suport d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau davant el tribunal que els han de jutjar per la qüestió de les urnes del 9 de novembre del 2014, penso en Jordi Tardà. L'última vegada que el vaig veure va ser aquell dia. S'havia apuntat de voluntari per facilitar les votacions i me'l vaig trobar al col·legi electoral que em corresponia, l'institut Damià Campeny de Mataró, resolent a peu dret els dubtes de la gent i mirant d'ordenar la cua. Ens vam saludar i parlar. Em va explicar que acabava de superar un altre dels problemes de salut que l'havien perseguit tota la vida i que ja es manifestaven quan li havia fet classes particulars de repàs un estiu, ell amb catorze anys i jo amb disset. Aquell tropell semblava molt greu, però ell somreia i atenia com si res els votants. Al cap de quatre mesos, l'1 de març del 2015, em van dir que Jordi Tardà s'havia mort. Un motiu més per anar a la concentració de demà. Alguns diuen que hi anirem per pressionar la Justícia. Es pot pressionar un concepte que de tan elevat s'escriu amb majúscula? Seria com dir que quan xiulem una obra que no ens ha agradat posem en qüestió el teatre o les seves muses. Les muses teatrals, que es representen amb una màscara que riu i una que plora, n'han vistes de tots colors, des de Sòfocles. La musa de la Justícia, que du els ulls tapats, ni això, però és tan impassible com les altres. Doncs els jutges: voleu pressionar els jutges. Encara més? És més senzill: hi anem perquè els que aquell dia de novembre ens vam mobilitzar per expressar la nostra voluntat no podem deixar sols els que van afavorir l'expressió. Homenatgem els tres caps visibles de la consulta, i, en la concentració, ens retrobem nosaltres. Pena gran de no retrobar-hi Jordi Tardà. També hi anem per Jordi Tardà. S'ha suggerit que els treballadors i alguns funcionaris demanin festa demà per poder anar on té el domicili el Tribunal. Alguns s'han escandalitzat. Doncs què? La consulta va ser en festiu i hi va poder anar tothom. El judici és un dilluns i pot ser que només s'hi concentri l'univers jubilat. No han de tenir els altres implicats la possibilitat de manifestar-se? Si no la tenen, també ens concentrarem pensant en ells. En els vius i en els morts.
Demà els explicaré com va anar ahir l'acompanyament d'Artur Mas al passeig Lluís Companys. I el cap de setmana, la inauguració de la col·lecció Jordi Tardà. Paraula de Stones.