L'Estat és un ‘pen drive'

Per a qui només observa l'Estat des de la llunyania o des de molt a prop, la claveguera era una imatge evocadora. La majoria de ciutadans no han transitat mai per les profunditats d'una claveguera, així que qualsevol esment obligava a esprémer la imaginació per dibuixar mentalment com devien ser aquests fontaners estatals que viuen i treballen enmig del quitrà i les males olors, amb disposició a embrutar-se les mans i les consciències per l'objectiu que la vida sobre l'asfalt obeeixi a l'interès general. “L'estat de dret també es defensa des de les clavegueres”, va gosar alliçonar l'expresident Felipe González.

Des que González va desfer de cop la màgia i tothom va imaginar-lo a ell descendint a la claveguera, però, el clavegueram ja no és el que era i ara un paisà andalús, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha sacsejat la imaginació popular. L'Estat profund, segons Zoido, s'assembla més a un pen drive sense custòdia sobre Pujol i a informes del cas Faisán o de l'11-M que ell demana perquè hi ha policies que els esmenten en entrevistes i que al final, a Interior, no apareixen per enlloc. “Advoco perquè aquestes coses passin a la història, que no s'esmentin més informes que després no apareixen o pen drives sense l'aprovació de qui el custodia”, ha arribat a implorar Zoido.

Que tot un ministre de l'Interior del PP –que rep el testimoni, no ho oblidin, d'un teòric company de partit com Jorge Fernández Díaz!– implori a tots en públic que no aconsegueix trobar el que busca al departament només pot despertar empatia. Qui no ha perdut un pen drive o un paper? I que tot això succeeixi al número 5 de la Castellana, per on van desfilar des de l'imputat Rodrigo Rato fins a Daniel de Alfonso –i on tot es va poder saber gràcies als micròfons del clavegueram–, eleva el clímax escènic. El primer estadista que refaci la màxima felipista i digui que l'estat de dret també es defensa des d'un pen drive potser farà el ridícul momentàniament, però el futur és seu.