Al MOMA

Tal com se suposava, la cerimònia dels Oscar es va convertir en una acció anti-Trump amb alguns premis en contra de la política racista del president dels EUA. Hi ha amistats crítiques que em diuen que la gent de Hollywood, tot i que potser aquest ja no existeix, viu a banda d'una part de la població nord-americana que, sentint-se castigada pel sistema, els odia pels seus privilegis i que, com més el critiquen, més es posen a favor de Trump. Potser sí que aquesta gent és pija i viu molt bé. En tot cas, entre Trump i Meryl Streep, per posar un exemple que no és precisament el d'una actriu de la meva absoluta devoció, la prefereixo a ella, que diumenge no va obtenir un quart Oscar, però va ser aclamada en recordar-se que un tuit presidencial va definir-la com a “sobrevalorada”. D'altra banda, sense acaparar tanta atenció o tenir tant d'efecte mediàtic, hi ha una acció molt valuosa contra la política immigratòria, que aplica l'ordre presidencial emesa el 27 de gener, i el control excloent de l'entrada als EUA. Té lloc al MOMA de Nova York sense que el museu hagi emès cap comunicat i hagi fet cridòria per les xarxes socials.

A la cinquena planta del MOMA, algunes pintures de Matisse, Picasso i Picabia han sigut reemplaçades per obres de l'arquitecta iraquiana Zaha Hadid, que va morir l'any passat a Miami; el pintor sudanès Ibrahim el-Salahi, i diversos artistes iranians, entre els quals Tala Madani, Parviz Tanavoli i Marcos Grigorian. Artistes, doncs, originaris de països “enemics” dels EUA, on ara s'hi nega l'entrada als seus ciutadans. Ho ha dit el cineasta iranià Asghar Farhadi a través d'un comunicat llegit per la científica iraniana Anousheh Ansari, que diumenge va recollir-li l'Oscar per El viatjant: “Dividir el món entre «nosaltres» i els «nostres enemics» genera por.” Al MOMA han apostat per l'art com el que ens uneix, i ho celebro. Només una qüestió: no haurien merescut abans tals artistes un lloc en aquest museu i d'altres?