Mirar cap a l'FP

Les xifres fa temps que evidencien que la formació professional (FP) és una bona elecció per garantir-se una bona sortida laboral. Així ho certifiquen les últimes dades d'Ensenyament, segons les quals gairebé la meitat dels graduats tenen feina al cap de nou mesos d'haver acabat la formació professional escollida. És un mal endèmic de la nostra societat veure la formació professional com la parenta pobra de la universitat. Ja fa uns quants governs a Catalunya que s'intenta incrementar més i més l'aposta de les famílies i els alumnes per un itinerari educatiu que passi per la formació professionalitzadora. Les dades només són dades, però un 35% treballen al cap de poc d'haver acabat i un 14% asseguren que treballen i estudien. Segur que hauríem de veure si entre aquest segon col·lectiu la feina està relacionada amb el que van estudiar o són feines que només permeten sortir del pas. També hi ha una altra dada significativa, i és que un de cada cinc alumnes guanya més de 1.200 euros havent cursat FP. Són dades esperançadores que haurien d'arribar a totes les famílies perquè comencessin a canviar una mirada massa esbiaixada sobre els cicles formatius. Fa anys que el mercat laboral insisteix que hi ha quatre enginyers per cada mecànic, quan la realitat laboral reclama precisament quatre mecànics per cada enginyer. Una reversió possible en què els governs encara hi tenen a fer i les empreses ja s'esforcen per obtenir el personal format que necessiten. Fa anys algú explicava que caldria fer una sèrie televisiva en què el model d'èxit fos el del personatge que ha cursat FP. En crisi econòmica, la universitat no sempre és sinònim de feina en acabar les carreres. És obvi que les estadístiques demostren que com més formació menys atur, però els cicles formatius, sobretot els de grau superior, tenen una bona consideració entre l'empresariat, ja que en un món cada cop més canviant és clau tenir coneixements pràctics per adaptar-se en la vertiginosa evolució que experimenta la tecnologia en tots els camps. Massa vegades encara les famílies tenen com a objectiu que els fills passin per la universitat, i és ben lloable que sigui així. Però també s'ha d'entendre el que vivim cada dia. El que hem d'entendre és que el més important no és haver passat per la universitat, com ho demostren les llistes de l'atur, sinó ser conscients de les necessitats reals.