Tribuna
En biquini és suficient
Per seguir amb el hijab –vel– que algunes de les nostres veïnes (preteses) musulmanes llueixen, destaco dues frases de Dolors Bramon, sàvia en afers islàmics (El Punt Avui, 18): “L'Alcorà i la xaria a vegades es contradiuen.” “L'Alcorà especifica que les dones han de tapar-se només el sexe inclosos els pits.” És a dir que per ser una correcta musulmana és suficient dur biquini, això sí: en públic posat (a casa o al hammam –bany unisex–, pot anar conilla sense que la devoció se'n ressenti). Llavors, per què tanta olla amb el vel? Doncs a causa de la, subratlla Bramon, pretesa llei islàmica: la xaria. Que aplega els hadits –les dites– del profeta recollides quan feia... 300 anys que era mort; més la jurisprudència dels juristes: alfaquís, ulemes, muftís... que han asseverat sobre l'islam al llarg de més d'un mil·lenni.
Quant al vel, la immensa xaria l'ha estireganyat, segons el temps i el lloc, fins al burca, que arriba a embolicar-los el cos sencer. Complicat d'entendre? Nooooo! Per als cristians l'equivalent a l'Alcorà és el Nou Testament, la guia indiscutible (alguns, al llarg de dos mil anys, ho han reclamat i se n'han fet l'aresta). Però resulta que també existeix la “xaria cristològica”, elaborada amb posterioritat al fill de Maria, i congriada per concilis, papes, inquisicions, cismes, il·luminats... i en Rouco Varela. Els seguidors de Jesús, quantes coses no farien altrament si atenguessin (només) els Evangelis! Per mostra, botons: el Nou Testament no legalitza sobre la solteria dels capellans, la Trinitat o la virginitat de Maria. Amb tot, la distància que va dels Evangelis al cardenal Rouco és més gran que la que va de l'Alcorà a la xaria.
Però això del vel és pura cortina de fum. Per començar, la musulmana que du hijab i vol ser conseqüent amb la xaria ha de sortir de casa el mínim, ocupar-se dels fills, obeir i –si s'escau– compartir el marit, parlar l'imprescindible o abaixar la mirada en públic; de cap manera li és permès de discutir en platós de televisió i amb homes, exhibir cames i cul enfundats en uns leggings, ensenyar la creu del tanga quan s'ajup... I és que les nostres soi-disant musulmanes que així van i fan, i porten i defensen el vel, el que en realitat exigeixen, amb ignorància o mala fe, és poder i control; acotxades, sabent-ho o ignorant-ho, pels milions i el wahhabisme saudites. L'objectiu és l'hegemonia a Occident perpetrada de forma conscient i militant, o de forma inconscient pels “útils” de bona fe. Punts de pressió: hijab lliure, burquini de moda, piscines monosex, costumisme descristianitzat, dietes col·lectives halal, separació de sexes..., naturalment comptant amb la col·laboració entusiasta del bonisme més torracollons d'Occident. Espais d'incidència preferent: col·lectius de mestres, ONG, CUP, associacions de veïns, feministes...