En Lluïset parla clar

Si alguna vegada vostès, els que volen votar per decidir el futur de Catalunya i, sobretot, els que volen votar que sí, tenen un punt de desànim, els agafa aquell ai, ai, ai tan nostrat sobre el futur del procés o es deixen aclaparar pels mitjans de comunicació unionistes, que són la majoria –si sumem als espanyols els catalans que se'n senten i actuen com a tals–, doncs si entren en aquest espai de desànim i de por tan nostrat, tan català, no ho dubtin, busquin les agendes i vagin a veure alguna de les conferències que fa setmanalment Lluís Llach. L'il·lustre Lluís Llach, diputat al Parlament de Catalunya, parla clar, com ha fet sempre, però quan li cal treu a passejar en Lluïset i llavors es deixa anar i com en les seves intervencions abans de cada cançó, quan actuava, parla clar i català i no dient allò que la gent vol escoltar, sinó allò que el sentit comú diu que està passant a casa nostra. I llavors en Lluïset, que ha deixat la tranquil·litat de les seves vinyes i de la seva fundació al Senegal, és el gran Lluís que parla clar, que ens toca la fibra, que ens posa davant del mirall de les nostres misèries. I si vostè és d'aquells del sí, dels que volen votar que sí, llavors surt transformat i amb ganes de dir que ja n'hi ha prou, que vol decidir i que volem decidir que sí. Però ell ho diu clar: mai Catalunya havia tingut un Parlament i un govern que estigués per la feina com aquest, mai hi havia hagut una oportunitat tan clara per fer una Catalunya tan rica i plena, com diu l'himne. Però ell diu que al davant de tot això, al davant, ull, hi ha d'haver la gent, el poble, i que serà el que el poble vulgui el que serà Catalunya. Llach, el censurat Llach del franquisme i del començament de la Transició, va parlar sempre clar en tots els anys que va cantar i parla clar ara que és, potser a contracor, una de les icones del procés. Gràcies Lluís, Lluïset, per parlar i per parlar tan clar. Si tenen dubtes, si els tremolen les cames, escoltin Llach i se'ls esvairan els dubtes.