Compromisos que fan aigua

Els nostres fills treballaran en feines que avui encara no existeixen, com ara la de xef amb impressora 3D, diuen. I els nostres pares no saben ni què coi és això del big data. Els especialistes en la gestió de dades massives, juntament amb els enginyers informàtics i els responsables d'estratègia digital, seran els càrrecs professionals més sol·licitats en els pròxims anys, segons s'apunta en el darrer informe EPyCE sobre els perfils i les competències més demanades en l'empresa. I és en aquest informe que hi apareix en els primers llocs el concepte “compromís”. Hi surt en l'apartat sobre les competències més demanades: les empreses busquen sobretot “compromís” en els perfils més joves. I pensem un moment en aquest concepte. Compromís: l'obligació o responsabilitat de fer alguna cosa, diu el diccionari. Compromís matrimonial, compromís de pau, compromís polític. Tots en perill latent de fer aigües. I pensem que el compromís que tant se'ns demana no és recíproc. No se'ns retorna per part, no tant dels nostres empresaris (que aquí cadascú haurà de patir o trampejar amb el seu), sinó dels nostres polítics. Mariano Rajoy es compromet a fer inversions milionàries a Catalunya i no ens el podem creure, perquè els seus compromisos flaquegen tant que no s'acaben de fer mai realitat –això quan n'hi ha, perquè el problema és que els que li demanem ni tan sols els concep. La justícia se suposa que té no només el compromís sinó l'obligació de ser independent. I veus que el concepte compromís es cola per les clavegueres. Cada cop més devaluat. Per sort, la societat catalana (la meitat de la societat, o la meitat més un, o la meitat menys un, tant se val) manté des de fa uns anys un compromís aferrissat, impertorbable, per poder arribar a caminar lliure. Aquest és l'únic que ens podem creure, avui. Una implicació com a societat que passa per damunt de tots els perepunyetes que desvaloren el concepte.