Successions

La reforma de l'impost de successions està provocant entre els partits catalans un estira-i-arronsa amb la corda de la demagògia. Els partits que hi són més favorables han iniciat una ofensiva populista de cara a una galeria que sempre aplaudeix la disminució dels impostos, siguin els que siguin. A l'altre costat hi ha aquells que apliquen l'ortodòxia pseudoprogressista més tronada per dir que aquesta rebaixa beneficia els rics, com si en aquest país això d'heretar fos una cosa només de rics. Tots plegats tenen part de raó. Perquè, per una banda, l'actual sistema impositiu a qui afecta no és pas els rics, que al cap i a la fi poden esquitxar precisament perquè són rics, sinó les famílies que intenten construir un petit patrimoni familiar a costa de fer-se un fart de treballar. I de l'altra banda, és cert que suprimir o reduir al mínim l'impost representa una bona picossada que deixarà d'ingressar una administració pública ja prou castigada per la crisi i l'espoli fiscal. Probablement la solució sigui el seny, una virtut que no ha sigut mai patrimoni ni de populistes ni de dogmàtics.