Personalitats de Farners

Amb pocs dies de diferència a la Casa de la Paraula de Santa Coloma s'han inaugurat les exposicions de dos artistes locals apreciats i valorats: Galls per a Vinyoli, de Marçal Morell, i Les dones i jo, d'Axel Rodríguez. Dues mostres d'art que han estat molt ben acollides per la població farnesenca. Amb una deriva, però, que no ha fet el pes al crític d'art Eudald Camps. Aprofitant la inauguració de la segona, ha criticat l'“adotzenament plàstic” en què ha caigut el centre cultural després de les magnífiques exposicions de Tom Carr i de Quim Cantalozella. Vigila, columnista, i no et fiquis on no et demanen...! Tens tota la raó, lector, deixem que el professional faci la seva feina i que elogiï o que carregui contra el que cregui convenient. De tota manera, hi ha un aspecte del seu article que pertany al camp de la gestió cultural en el sentit més ampli, i aquí sí que voldria ficar-hi cullerada. Diu Camps que l'objectiu irrenunciable dels programadors d'un espai expositiu és “dotar-lo de personalitat” per tal de guanyar la mateixa confiança que aquells restaurants en què ja ni demanes la carta perquè saps de sobres què ofereixen o aquells cinemes que tenen una oferta molt específica. Diu també que aquest és un “pacte tàcit que tolera malament les excepcions: al menor indici de manca de criteri cal renegociar-ho tot”. Em sembla una crítica raonable però feta des d'una ciutat important i amb una oferta cultural que juga a primera divisió. Diguem que, pressupostàriament, Santa Coloma de Farners juga a una altra lliga. Però és que, a més a més, nego la major: la Casa de la Paraula no és un espai expositiu, o no és tan sols això. El seu nom ja ho diu tot. El centre colomenc va néixer per afavorir la comunicació (en el sentit etimològic de “reforç mutu”) i per donar a la cultura local una dimensió d'oralitat dins del nivell d'excel·lència que pertoca a un poble de catorze mil habitants. Aquest hauria de ser precisament el rumb i el criteri bàsic dels seus programadors: renegociar-ho sempre tot com a senyal d'especificitat del centre. I amb la paraula viva sorprenent, temperant, esperonant o anguilejant entre tota quanta activitat s'hi faci. Perquè, per a oferta amb personalitat marcada, ja tenim les inconfusibles galetes.