Canvi d'hàbits? No, gràcies

Per justificar la creació d'un impost a les begudes que contenen edulcorants calòrics afegits, representants del govern de la Generalitat han dit que l'objectiu és fomentar un canvi d'hàbits en els consumidors. Doncs no, quan ens claven impostos és perquè volen tenir més diners a la seva disposició i, consegüentment, enfonsar-nos més en la pobresa; però és costum avui dia edulcorar amb arguments commovedors la brutalitat de l'exacció, i en això la salut mai no falla. Fan com els pares d'abans (els d'ara ho tenen prohibit): et castigo, però és pel teu bé. Diuen també que estan pensant a gravar els aliments per altres conceptes, o sigui que quan no sigui el sucre, serà el greix, o la sal, o el pebre, i després gravaran els productes que no tinguin prou sucre o prou el que sigui. El govern de Madrid igualment està pensant a crear impostos del mateix estil, o sigui que tant amb la independència com amb la dependència estem abocats a un futur ben amarg. Però, com és que els hem deixat anar tan lluny? Els elegim perquè protegeixin les nostres llibertats i eliminin els obstacles a la prosperitat nacional, no pas perquè ens canviïn els hàbits, no pas perquè ens diguin en què hem de creure i en què no, no pas perquè siguin ells els savis i nosaltres els ignorants que necessiten cada dia una consigna per posar-se a la feina. La democràcia té una premissa indispensable: el ciutadà és major d'edat i sap què li convé. Quan l'Estat, hagut o per haver, s'arroga la potestat d'imposar-li hàbits, costums i creences, és que estem en una altra mena d'organització social.