Ombres de primavera
Em fa mal tot
Al film autobiogràfic Les plages d'Agnès, realitzat l'any 2008, Agnès Varda, possiblement la cineasta viva més rellevant, apareix en una manifestació de protesta contra les retallades dels serveis públics duent una pancarta amb la proclama: “J'ai mal partout”, que en català seria “Em fa mal tot”. Una manera de participar en una reivindicació col·lectiva amb una declaració personal sobre l'estat del propi cos. Varda, que aleshores tenia 80 anys, formava part d'una manifestació encara que li fes mal tot. Una vegada li vaig comentar a la cineasta si la pancarta era un gest irònic que també es podia entendre de manera metafòrica: la situació social i política li provocava un malestar general. Ella em va contestar que no hi havia res d'ironia i que allò que deia la pancarta era literal i em va enumerar tots els seus mals físics. Feliçment, però, continua activament viva tenint a prop de 90 anys i en el pròxim festival de Canes, que començarà la setmana vinent, hi presentarà el seu nou film viatger Visages Villages.
Fixada en una fotografia, aquesta imatge de Varda amb la pancarta “J'ai mal partout” ha circulat aquests dies en què els ciutadans de l'Estat francès havien de triar com a president entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron. Dues opcions que han provocat malestar entre aquells que consideren que havien d'escollir entre el feixisme mig maquillat del FN i un candidat en qui, tot i les declaracions de Varufakis defensant Macron com un dels pocs polítics europeus influents oposats a les mesures d'austeritat en contra de Grècia, veuen encarnat el neoliberalisme que imposa la dictadura dels mercats que vol limitar l'actuació social dels estats. És així que he pensat que, descontextualitzada de la narració fílmica per inserir-la en el present, la imatge de Varda ha adquirit aquella possible dimensió simbòlica: tot això que passa a la França fa mal; provoca un malestar polític, social i moral. També he recordat que una amiga va explicar-me que un dels seus molts amics francesos va comentar-li que, després de votar a favor de Macron, es tallaria la mà. Tanmateix, millor “tallar-se la mà” que tot el Mal que hauria provocat no votar. Sí, el Mal en majúscula.