Violència fins a la sopa

Passa que amb l'edat que arrossego –vorejant els 90– m'ha passat la por de tot. Reconec que quedaria millor “quasi tot”. Entre els diaris dels quals soc un bon lector, passant per la ràdio, que és el mitjà del qual faig poc ús. Recollint el bagatge televisiu de desgràcies: ascensors que deixen anar la càrrega humana obrint el fons com una llauna de sardines. Pares que maten esposa i fills i se suïciden després. Marits i deutors que liquiden diferències amb sang. Atemptats sanguinaris, entrant en una escola on l'individu en qüestió ha tingut un suspens immerescut, bo i metrallant els professors, companys d'escola, amics... Atemptats multitudinaris, amb origen i fons religiós, perpetrats gairebé sempre per gent jove, a la qual alguns anomenen professionals, en lloc de criminals.

D'altres arrasen pobles sencers, ajudant –llamp del cel!–, diuen, un cap d'estat defenestrat, el qual era bon comprador d'armament al país dels bombarders, que serveix d'oferta de venda d'aquest model d'avió rapidíssim i dificilíssim de contraatacar. Si la compra d'aparells supera els 20, podrà disposar d'un habitatge de luxe amb servei inclòs el proper estiu o hivern, i un vehicle de nivell alt que després li faran arribar a casa. A les illes de Hawaii l'estiu és permanent i les prebendes fruit de compres d'armament, també.

En pensar i escriure comentant aquesta mena malaurada de fets horribles, sols ho admeto pensant, creient, desitjant que la transcripció motivada d'aquest tractat de criminologia permanent, en què s'han convertit en bona part dels seus espais i temps pràcticament tots els mitjans, ajudi a canviar aquestes filosofies religioses falsejades, “o creus en les nostres veritats i les doctrines sagrades dictades pels profetes de l'eternitat, i les practiques, o no tens dret a viure en un món que va directament a la perfecció del pensament i contrari a les nostres maneres d'entendre la vida”. És fort aquest lema i s'ha de creure que parlen seriosament. Algun portaveu d'aquells que un no sap si el que diu ho pot dir, si és veritat que els seus profetes ho deixaren escrit i l'assassinar forma part de l'obediència, hom creu llavors que hi ha grans contradiccions en les seves doctrines. Tot plegat fa pensar que quelcom no lliga amb l'altre “quelcom”. He tingut una vida tan atrafegada professionalment i altres ment, que no he tingut temps per preocupar-me de les religions que avancen matant. Els últims trenta anys són un tractat de violència!

He de dir que voldria no assabentar-me de res del que comento avui. Algú potser dirà que soc pessimista. És molt difícil de llegir, sentir i veure un món desequilibrat i no reaccionar, almenys de paraula: altra cosa no puc fer. Té un nom: realisme.