Mar eixerida

Fa 2.000 anys la gent de les cos­tes cata­la­nes que nave­gava per aigües com­pre­ses entre el Ros­selló i Ala­cant en sabia molt de tra­gi­nar en vai­xells al ser­vei d'un comerç que els romans poten­ci­a­ren. Conei­xien tècni­ques avançades d'arqui­tec­tura naval. En els topants laie­tans del Besòs i el Llo­bre­gat hi havia experts en la fabri­cació d'àmfo­res adap­ta­des a les embar­ca­ci­ons que duien vi cap a Nar­bona. Tot això ho mos­tra fins al 2 de juliol el Museu d'Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya en l'expo­sició Nave­gants d'aigua­molls. És el resul­tat d'unes exca­va­ci­ons del Cen­tre d'Arque­o­lo­gia Sub­aquàtica de Cata­lu­nya. Han tret del fons del mar del Port de la Selva secrets fas­ci­nants de naus enfon­sa­des vers el segle I aC. El museu ha recons­truït amb maque­tes i ele­ments interac­tius aquell uni­vers d'arte­sans, nave­gants i comer­ci­ants. A les lla­cu­nes, aigua­molls i rutes de cabo­tatge hi havia un tragí intens que l'expo­sició con­vida a ima­gi­nar. La Medi­terrània Cata­lana, tal com l'ano­me­nava Pierre Def­fon­tai­nes, ha estat des d'ales­ho­res una mar fei­nera, eixe­rida. La roma­nit­zació va tei­xir-hi una xarxa de fils nuats per la llen­gua neo­lla­tina que s'anava for­mant, amb una retícula de malles històriques, cul­tu­rals, econòmiques. El tarannà comer­cial ger­mi­nat en època ibe­ro­ro­mana va atiar a l'edat mit­jana l'ambició talas­socràtica de la Corona d'Aragó. Però també va apor­tar ins­tru­ments mer­can­tils de pres­tigi uni­ver­sal com el Con­so­lat de Mar; i, des del segle XVIII, la sòlida tra­dició cata­lana en esco­les de comerç inter­na­ci­o­nal.