Illes flotants

A pocs quilòmetres de la costa del llac Titicaca, el més elevat del món entre els navegables, un arxipèlag artificial acull les famílies del poble uru. Són unes illes flotants ancorades al fons lacustre, confeccionades i constantment mantingudes pels mateixos habitants amb les canyes que el llac els subministra. Tot és de la mateixa canya: el terra, les cases, les taules, els llits, els bancs on acomodar-se, les barques de pescar i d’anar d’una illa a l’altra a acordar matrimonis... El sol, inclement a aquesta altura, percudeix sobre la superfície blanquinosa, encega i fa més fosc el blau del Titicaca. Les canyes també tenen valor nutritiu: per equilibrar la dieta de peix i ànecs, els urus en masteguen la polpa. Si noten un malestar corporal, apliquen la canya a la part adolorida i la visita del metge es pot ajornar. Parlen aimara, llengua que en altres llocs d’aquesta zona del país el quítxua imposat pels inques va desplaçar. En una de les illes hi ha l’escola. Una barca hi desplaça els nens cada matí. Un camp de futbol té tota una illa per a ell sol. Els urus, com tanta gent al Perú, poden prescindir si us plau per força de comoditats elementals però no del futbol. “Aquí el futbol no és un esport, sinó una religió.” I això que els equips peruans són fluixos. La selecció nacional no guanya mai res: “Jugando como nunca, perdimos como siempre.” Han optat per seguir la lliga espanyola. Avui el diari El Comercio, el principal del país, obria la secció d’esports dient “La liga será Real”, donant per sobreentès que es referia a la lliga d’Espanya i al Real Madrid. Molts peruans han llegit el titular amb disgust perquè la majoria són del Barça. Els urus reben els barcelonins que els visiten com pensant-se que som amics de tota la vida de Messi. “Veuen la televisió des que l’espelma d’un nen que estudiava de nits va calar foc a una illa i Fujimori els va proveir de plaques solars per generar energia.” L’expresident Alberto Fujimori és a la presó fa anys, acusat de corrupció. Està malalt, i hi ha un moviment perquè torni a casa. Els urus en són els més entusiastes. “El consideren un benefactor, però des que tenen televisió la natalitat ha disminuït i l’aimara és en perill d’extinció.” Viuen, principalment, d’exhibir-se davant els turistes i vendre’ls una artesania que a casa no saps on posar. Els segles d’endogàmia es detecten en l’expressió, els moviments, la manera de parlar... Canten unes cançons a canvi d’unes monedes. Sento la incomoditat d’un intrús. “Però viuen de vostès.” Fujimori també és victorejat perquè va obrir el Perú al turisme per complementar els recursos de la mineria i l’agricultura. Els peruans volen viure de nosaltres. També els urus, que si es van retirar de terra ferma va ser per fugir d’atacs i invasions i mantenir les essències ancestrals.