Ensorrar

M'agradaria no haver d'escriure sobre el trist paper que van fer ahir alguns dels responsables de les consultes sobre la independència de Catalunya, barallant-se gairebé com si fossin nens a la recerca d'un protagonisme més gran, però no sé si me'n podré estar. Sobretot perquè l'esforç de tants voluntaris entusiastes que diumenge van col·laborar en l'èxit de les consultes, no es mereix que ara algú els ensorri la feina en un tres i no res. Ni ells, ni el país no s'ho mereixen. Deia, doncs, que no volia escriure sobre els qui ahir van malmetre bona part de l'èxit de la diada de diumenge, però, ja ho veieu, gairebé ja estic a mig apunt i encara en parlo. Deu ser que hi ha coses que en aquest país nostre no es poden evitar. Una és fer veure, com faig jo, que no vols parlar d'una cosa i parlar-ne tota la estona –mal costum, ho reconec– i l'altre és començar a ensorrar una cosa bona tot just haver-ne aixecat els fonaments. Ara fa quatre anys, per exemple, el van practicar els socialistes i els convergents. Els primers van començar a presentar esmenes a l'Estatut l'endemà d'aprovar-lo al Parlament. El líder dels segons se'n va anar a Madrid al cap d'uns dies i va començar a pactar-ne la liquidació. Gairebé tal com van fer ahir els capdavanters de les consultes.