155

L’ínclit Alfonso Guerra clama per l’aplicació de l’article 155 de la sagrada Constitució espanyola. És aquest: “1.- Si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actua de forma que atempti greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment desatès fet al president de la comunitat autònoma, amb l’aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions per tal de protegir l’interès general esmentat. 2.- Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.”

Aquest article no és dels Principios del Movimiento, sinó que pertany a l’Estat “més descentralitzat del món”. No oblidem que Alfonso Guerra és el que davant d’un Estatut aclaparadorament guanyat al Parlament i aprovat en referèndum (es veu que sí que es poden fer referèndums), va dir, tot graciós, que ells deixarien net el text legalíssim que no li agradava, i va dir que hi passaria el ribot. I així ho va fer, malgrat que el cap del govern espanyol havia dit que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament català.

Doncs bé: jugada perfecta. Alfonso Guerra va iniciar un moviment independentista que no han pogut ofegar ni amb bravates, ni amb falsos arguments, ni amb el fantasma de la por, ni amb l’esperança que es desinflés com un suflé. Guerra mereix que els independentistes li aixequem una estàtua i li portem flors cada 11 de Setembre, com a coautor de la independència.

A veure: ens volen o no ens volen? No paren de fer coses agressives contra Catalunya, algunes de ben greus. Si no ens volen, per què no ens deixen marxar? Jo tinc fins i tot la frase amb què Rajoy haurà d’acceptar la independència: “No es que ellos no nos quieran a nosotros: és que nosotros no les queremos a ellos.” Queda bé, oi?