A 79 dies de l’1-O

Carles Puigdemont ultima la composició del govern per afrontar l’1-O amb un Consell Executiu de màxima confiança, determinat i sense fissures, preparat per afrontar les conseqüències penals i patrimonials que es puguin derivar del fracàs del procés. Perquè si el referèndum serveix per rebentar les costures de l’autonomia, i l’embat de l’1-O té un abast major del que es pot preveure a hores d’ara, encara que no permeti assolir una ràpida independència, les conseqüències no seran les que s’esperen, per bé que no tot siguin flors i violes. El referèndum és a l’agenda de l’executiu des del setembre passat. Arribats fins aquí, s’imposa una pregunta principal.

Per què no s’han executat abans, molt abans, els canvis de govern necessaris per afrontar el referèndum unilateral? Altres preguntes apunten algunes causes. Pensaven alguns consellers, mirant-se de reüll, que Puigdemont i Junqueras no arribarien fins al final? L’obertura de causes paral·leles a les penals al Tribunal de Comptes (com ha passat amb els condemnats pel 9-N, a qui reclamen més de 5 milions d’euros) ha estès una por imprevista a alguns membres del govern? La pugna interna entre ERC i el PDeCAT, i entre els sectors d’aquest últim, ha empès l’executiu a arribar al tram final de la legislatura sense la confiança mútua necessària per executar de manera col·legiada el referèndum? Avui, per fi, les decisions.