St. Joan+Palamós, 1942

Avui finalitza la festa major de l’antic municipi de Sant Joan, agregat al de Palamós ara fa 75 anys. Precisament ahir es va inaugurar una instal·lació exposició organitzada pel Servei d’Arxiu Municipal que porta per títol Dos pobles, un municipi i que recull l’origen i trajectòries d’aquestes dues viles, amb cites i fets que abasten des de 1276 fins al 1942 (any de l’agregació) i més enllà... L’exposició es pot visitar tot l’agost i setembre a la plaça Mossèn Gumersind Vilagran, i al passeig de Mar l’octubre i novembre.

Ja fa uns dies, llegint la imprescindible publicació Gavarres, la de primavera-estiu que inclou el dossier Els noms i els llocs, Pere Trijueque signa l’article Palamós i el seu entorn en el qual fa un repàs dels noms de lloc de l’antiga batllia i comtat de Palamós, “que englobava la vila i els pobles de Sant Joan (Vila-romà) i Vall-llobrega”. En aquest atractiu text s’esmenta una gran baralla, en el lloc conegut popularment com el coll de sa Desfeta, entre els senyors de Vila-romà i Vall-llobrega ocorreguda el 1191.

El 1940, en ple franquisme triomfant, les autoritats del petit municipi de Palamós (és impactant el mapa que obre l’exposició on es reprodueixen els límits d’ambdós termes; mai més faré servir la tòpica frase del peix gran es menja el petit) opten per agregar-se l’antiga parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, municipi de Sant Joan des de 1799, amb arguments del tipus “Palamós tiene verdadera necesidad de ensanchar su territorio” o “San Juan carece de cloacas y alcantarillas”... El 1942, el Ministerio de la Gobernación dicta una ordre que aprova la “fusión” dels dos ajuntaments amb “la denominación y capitalidad de Palamós”.

Resulta simpàtic recordar aquí que l’any (ull!, els mateixos dígits del de l’annexió!) 1429 amb la formació de la parròquia de Santa Maria de Palamós es va fer efectiva la separació de la parròquia de Santa Eugènia –com recorda l’Arxiu Municipal– “que fins llavors havia servit a tots els feligresos”. Quantes voltes que dona la vida i la història amb ella. En podríem aprendre un xic. Mai no és sobrer.

Tornem a avui: 75 anys no són res. I si s’obliden, menys que res. I si no hi ha ningú que ens els recordi, estem perduts. Gràcies, Associació de Veïns de Sant Joan: des de Santa Eugènia de Ter (municipi annexionat a la Gran Gerona el 1963, juntament amb els de Palau-sacosta i Sant Daniel), una abraçada als homònims veïns de Santa Eugènia de Vila-romà.