Llums vermells

Veient l’ambient i l’allau de gent per tot arreu i d’aquí cap allà que hi ha aquests dies a les nostres comarques, sembla que de la crisi que va esclatar just fa deu anys ja no en quedin ni les escorrialles. Però aquest miratge de bonança ens tapa la realitat i fa que ens costi creure que hi ha un sector de la societat, gens menyspreable, que viu totalment al marge d’aquesta suposada recuperació. Potser sí que és tirar una galleda d’aigua freda a l’alegria per com va la temporada turística. Però la realitat és una mica menys optimista. Hi ha llums vermells que no podem ignorar. Només cal fer un cop d’ull a algunes dades per veure que aquesta recuperació és més suposada que altra cosa. Segons les dades publicades en aquestes mateixes planes aquesta setmana, un de cada tres gironins no es pot permetre marxar una setmana de vacances i sis de cada deu famílies diuen que tenen problemes per arribar a final de mes. El fet que a les comarques gironines sigui on les xifres de persones que pateixen privacitats són més baixes, no ha de fer perdre la perspectiva sobre la situació de precarietat que encara vivim. I aquesta situació és que cada vegada ens trobem amb una societat més dividida entre els que no tenen problemes per arribar a final de mes i els que sí. Serà complicat reduir la distància entre uns i altres si, malgrat l’evident creació d’ocupació que es registra, la seva qualitat va empitjorant. És cert que moltes de les persones que aquests dies tenen feina és gràcies a la bona temporada turística. Però el problema ja no és que el 87% dels contractes a casa nostra siguin temporals. El problema és que hi ha cada vegada contractes més curts, d’hores i dies, sous més baixos i horaris més llargs. El mercat laboral ha canviat de cap a peus en els últims deu anys i cal admetre que res ja no és com era i que les feines ja no són per sempre. Però mentre les autoritats es vanten d’haver salvat la situació, que bàsicament vol dir salvar la banca, molts ciutadans continuen patint les conseqüències d’una crisi provocada pel descontrol d’aquestes mateixes entitats. Els sindicats han criticat el triomfalisme de les autoritats. Perquè en realitat queda molta feina per fer. Perquè resulta que ja no n’hi ha prou amb tenir feina, sinó que cal que aquesta feina sigui en condicions. En cas contrari la bretxa social serà irrecuperable.