Un, dos, tres, botifarra de pagès!

El títol cor­res­pon a un joc de pati i a una cançó de La Trinca del 1973 amb motiu del 0-5 del Barça, però em va bé com a gest d'escarni a tres temes que ens con­vi­den a fer una gran boti­farra a la cata­lana. Pri­mer. Air Comet ha dei­xat pen­ja­des milers de per­so­nes que volien pas­sar el Nadal a casa o anar de vacan­ces. El pre­si­dent de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, màxim res­pon­sa­ble de la com­pa­nyia, no sola­ment se n'ha refo­tut, sinó que con­ti­nua pre­si­dint la patro­nal. Una ver­go­nya que no té nom. Si vol con­ti­nuar sumant plusvàlues, la classe empre­sa­rial ha de començar a fer bugada. Incom­pren­si­ble l'acti­tud del govern espa­nyol dei­xant aban­do­nats els seus ciu­ta­dans ara que tant vet­llen per la uni­tat de la pàtria.

Segon. Les fil­tra­ci­ons habi­tu­als sobre la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal, apun­ten que dei­xa­rem de ser nació per decret. Com es pot mesu­rar el sen­ti­ment de per­ti­nença a un país o a una nació? I que no ens ensar­ro­nin més, perquè no és el mateix pertànyer a una nació equi­pa­ra­ble a un estat, que a una naci­o­na­li­tat que, segons la Cons­ti­tució espa­nyola, és un ter­ri­tori històric i geogràfic al qual es reco­neix una certa per­so­na­li­tat dife­ren­ci­ada. Els polítics, que parin atenció a les pro­pe­res con­sul­tes. Que hi parin atenció.

Ter­cer. La majo­ria dels qui encara tre­ba­llem, ho fem amb el sou con­ge­lat, accep­tant rebai­xes de salari, eros tem­po­rals o el que faci falta per man­te­nir la feina. Ara bé, això no impe­deix que molts ser­veis públics impres­cin­di­bles com ara l'elec­tri­ci­tat, el butà, el tren o els peat­ges de les auto­pis­tes hagin pujat a par­tir de l'1 de gener. Pot­ser sí que ha bai­xat el preu de l'habi­tatge i l'euríbor faci més acces­si­bles les hipo­te­ques (sem­pre que es puguin pagar), però per aca­bar-ho d'ado­bar al juliol, el tipus gene­ral de l'IVA pas­sarà del 16% al 18%. El que dèiem: un, dos, tres, boti­farra de pagès!