Immigració

Vic ha posat sobre la taula el tema políticament incorrecte de la immigració. La immigració des de temps immemorial està relacionada amb la pobresa, amb la cerca de subsistència. Les persones riques estrangeres no immigren, simplement resideixen, i no són mal vistes per la població. En canvi els immigrants pobres són en el millor dels casos tolerats i rebutjats en casos extrems, que s'acostumen a donar, en poblacions amb un alt percentatge d'immigrants. A Vic, amb un percentatge superior al 25%, és lògic que existeixin problemes de convivència. Si els serveis socials d'un municipi disposen de recursos econòmics per atendre aquests serveis, quan aquests es multipliquen, degut a la immigració, els recursos continuen essent els mateixos. Resulta que l'atenció dels serveis socials l'han d'acabar assumint les persones pobres del municipi, que veuen disminuïts els seus ajuts socials degut al fet que hi ha immigrants encara més pobres que elles.

Tot i que hi puguin existir problemes culturals o religiosos, fonamentalment la immigració és un problema econòmic que actualment es fa més palès en l'economia submergida. Llocs de treball pagats amb diner negre, que no cotitza a la seguretat social, promoguts per empresaris vividors, tolerats per una administració inoperant, que no s'adona que una economia basada en l'explotació il·legal dels pobres no pot ser mai competitiva i generadora de riquesa. No es tracta de repartir les engrunes entre els pobres, sinó de dotar els municipis de recursos econòmics suficients per poder repartir pa i no engrunes. Quan es parla de solidaritat cal deixar molt clar que aquesta té molt a veure amb la immigració, però no la solidaritat actual obligada dels pobres, sinó la inexistent dels rics. Quan a Premià de Mar es va produir un problema per la construcció d'una mesquita, el que més protestaren varen ser els propietaris d'habitatges propers al terreny on es volia construir, en estimar una pèrdua de valor immobiliari dels seus habitatges.

Arribats a aquest punt, sembla clar que la immigració ha de deixar de ser un problema políticament incorrecte del qual no es pot ni s'ha de parlar. L'acceptació de l'existència d'un problema és el primer pas necessari per trobar-hi solucions, les quals forçosament han de tenir en compte les situacions reals dels habitants de municipis que es troben més afectats i que coneixen millor el que passa.