Cada nit

Des del 16 d’octubre, sens falta, es reprodueix el mateix gest. Hi ha persones que, com la nostra companya Sònia Pau, cap al tard recorden amb una piulada a Twitter que a Catalunya hi ha presos polítics. Un recompte de les nits que fa que estan privats de llibertat. Primer van ser les del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i les del de –fins fa poc– l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, a Soto del Real, i des del 2 de novembre també les dels vuit consellers del govern –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs– tancats des del primer dijous de mes a Estremera i Alcalá-Meco. Abans d’anar a dormir, un missatge contra l’oblit, contra la normalització de l’estat d’excepció. Aquesta passada nit ja n’han sumat trenta-set per a Cuixart i Sànchez i vint per als membres de l’executiu. Una eternitat. En l’actual situació, alguns miren de donar un vernís de normalitat a unes eleccions, les del 21-D, forçades per Mariano Rajoy –amb el suport de Cs i el PSOE–després d’apartar el govern català per obra i gràcia de l’article 155. I, menyspreant el context, fins i tot es permeten referir-se als comicis com una “oportunitat d’or” per als anomenats partits constitucionalistes. Ni en somnis. No hi haurà normalitat mentre hi hagi presos polítics catalans i part del govern estigui a l’exili. Ho recordarem cada dia. I cada nit.