Full de ruta
De la trampa a la victòria
Es van qualificar les eleccions convocades per Mariano Rajoy a Catalunya en aplicació del que entenen que diu l’article 155 de la Constitució –cosa molt discutible– com unes eleccions trampa. Destituït el govern, dissolt el Parlament, sabent com ja sabien que els consellers anirien a la presó si passaven per l’Audiencia Nacional, algú va idear, suposo que de cares a Europa, unes eleccions. No volien urnes? Urnes tindran! Ara bé, la situació plantejada era que els partits sobiranistes estaven trencats i que no anirien a les eleccions o hi anirien d’una manera que permetria a les forces d’obediència espanyola (ells es diuen constitucionalistes) guanyar escons i controlar el Parlament. No comptaven, però, amb el pragmatisme propi del poble català unit a la insubornable decisió de la gent que sap que té el dret a decidir, a fer-ho. I per això ens trobem en el marc d’unes eleccions que no agraden, però que es volen guanyar. Això, i les enquestes, que com bé saben les cuina el diable, els ha posat nerviosos. No acaba d’anar la cosa com l’havien planejat i per això el virrei Millo diu que mantindran el control de les finances i membres del PP fan afirmacions que es contradiuen amb l’esperit de l’estat de dret i de la democràcia. Han caigut moltes caretes. Tampoc al sector sobiranistes les coses s’han acabat de fer del tot bé. Hi ha una llista del president, però no és la llista unitària que ell demanava. Però s’ha superat pantalla i potser millor així per a les seves aspiracions. La llista del PDeCAT, és a dir, la que ha fet el president Puigdemont, s’enfrontarà a la d’ERC i la de la CUP. La cosa està així i així s’haurà de votar i potser evitarà picabaralles com les que hi va haver a les anteriors eleccions i durant el mandat que va acabar amb el referèndum de l’1 d’octubre. El que és clar és que, si no hi ha maniobres obscures, d’aquí a deu dies començarà la campanya i el 21 votarem. I tal com van les coses, la seva trampa podrà ser la nostra victòria.