L’alcohol i els idiomes

En el Cultura del 17 de setembre, el professor David Bueno es referia a l’actual inflació d’articles científics publicats. Això pot ser un indicador del fet que s’investiga molt, però també un signe que els investigadors viuen sota la pressió de “publicar o morir”. Per justificar la feina feta i seguir disposant de recursos, els grups de recerca es poden veure abocats a publicar resultats de no prou entitat. Els avaluadors de la recerca, i les agències i organismes que la financen, valoren la qualitat i no sols la quantitat, però l’aspecte quantitatiu pot pesar més del compte, i no és fàcil destriar el gra de la palla.

A aquestes òbvies i breus reflexions m’hi ha portat la publicació, fa uns dies, d’un article de Fritz Renner i col·laboradors, a la revista Journal of Psichopharmacology, en el qual s’estudien els efectes del consum d’alcohol sobre la capacitat d’expressar-se, especialment en una segona llengua apresa recentment. S’ha portat a terme a les universitats de Maastricht, Liverpool i Freiburg d’Alemanya, i a centres de recerca com el Kings College de Londres, i també de Liverpool i Cambridge. El treball s’ha fet amb subjectes de parla alemanya que havien après recentment el neerlandès. Uns prenien una beguda alcohòlica a base de vodka amb un refresc de llimona, equivalent a la quantitat d’alcohol d’una pinta de cervesa, i els altres, aigua. Els que havien pres alcohol, una quantitat relativament moderada que determinava un nivell en sang per sota del límit que es permet per conduir, s’expressaven millor en neerlandès que els de l’aigua. Heus ací un possible nou recurs per millorar l’aprenentatge dels idiomes! El treball és extens i ben argumentat, i els mateixos autors afirmen que cal confirmar i ampliar resultats, que atribueixen al fet que una mica d’alcohol desinhibeix i augmenta la confiança en les pròpies capacitats. Aquests resultats coincideixen amb uns d’anteriors publicats al Journal of Psycholinguist Research (2013) per l’investigadora hongaresa Eszter Tisljár-Szabó i col·laboradors, que observaren, entre altres coses, que els subjectes sota els efectes de l’alcohol (equivalent a una mica més d’una pinta de cervesa) s’embarbussaven menys si parlaven en un idioma estranger que en la seva llengua. Això sí, l’embriaguesa no va bé en cap cas.

Renner i col·laboradors evoquen la creença que una mica d’alcohol facilita parlar idiomes apresos. Si la “saviesa popular” té el seu valor, això no és nou. Recordo que quan el meu germà i jo érem nanos –finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta del segle passat– a l’acabar els àpats de festes assenyalades, a les cases es prenia una mica de “xampany” (no sabíem que es diria cava) i el meu pare i una tia –i he fet una petita enquesta i altres persones de la meva edat també recorden l’expressió– sempre ens advertien: “No en begueu gaire, que acabareu parlant francès.”