Opinió

Keep calm

L’absurd

El cercle viciós en el qual estem instal·lats, i on l’absurd es fixa en el color groc, en certes paraules, en el llaç, i els prohibeix

M’ha agradat molt tornar a veure Maria Estuard. I és que, com deia Eugène Ionesco: agafeu un cercle, acaroneu-lo i es tornarà viciós. Ho diu un dels personatges de La cantant calba, a la primera traducció que en va fer al català el reusenc Bonaventura Vallespinosa, i és d’aquelles frases que et queden gravades i que no sé ben bé per quin mecanisme el cervell et posa a la boca en certes ocasions. Suposo perquè la interpretació de Sílvia Bel i de Míriam Alamany i tot el muntatge que dirigeix Sergi Belbel al Teatre Lliure és d’aquells espectacles que generen addicció. I de tant que el veuries arribaria a la categoria de fer tornar l’home viciós (tal com diu la Peresa a Els Pastorets de Folch i Torres). Per cert que, parlant de cercle viciós i de Ionesco, ja sabeu que al teatre de la Huchette de París s’hi segueix representant diàriament La cantatrice chauve i La leçon. Dues peces emblemàtiques de l’absurd. Absurd perquè ens sembla que ni les situacions que viuen els personatges ni el llenguatge que fan servir siguin els més ajustats a la veritat del moment. Però que amb tot això que passa a Catalunya et sembla un absurd de broma. M’ha agradat molt tornar a veure Maria Estuard, i no només perquè a tot arreu hi trobes ressons del present català, com escrivia Manuel Cuyàs fa dos dies, i no només perquè aquesta funció i la biografia de Zweig sobre la reina d’Escòcia van ser un dels motors del viatge estiuenc d’aquest any, a Edimburg i les Highlands. M’ha agradat veure el vestit roig que la reina va triar perquè quan la decapitessin la sang no l’espatllés, i sentir la Sílvia Bel dient allò de: “En el meu final hi ha el meu principi.” La batalla de reines, que mantenien l’Anna Lizaran i la Maife Gil, remuntada ara, guanya noves lectures. El cercle viciós en el qual estem instal·lats, i on l’absurd es fixa en el color groc, en certes paraules, en el llaç, en els avis mobilitzats a Reus, i els prohibeix. Mentre es juga amb la condició de presos i es canvien jutges i fiscals a conveniència. L’absurd on estem instal·lats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.