El pla B

Quan el PP va acceptar l’esmena del PSOE perquè el control dels mitjans públics catalans –TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN–seguís en mans del Parlament malgrat l’aplicació del 155 el mateix matí que el Senat donaria llum verd a l’activació del polèmic article, segurament ja tenia un pla B. O potser va ser després que, calibrant l’excepcionalitat de la campanya que havien forçat, els populars van decidir que els mitjans públics sentirien el seu alè al clatell. El seu i el dels socis de Ciutadans, és clar. En l’equador de la cursa que portarà als comicis més atípics, una de les activitats desplegades amb més entusiasme pels blaus i els taronges és el recurs a la Junta Electoral. L’organisme encarregat de vetllar per les eleccions ja ha dictaminat que els mitjans públics no poden parlar de “consellers empresonats”, això quan Oriol Junqueras és conseller i està a la presó, o tampoc poden referir-se al “govern a l’exili”, malgrat que Puigdemont i quatre dels seus consellers estan a Brussel·les. També es va pronunciar en contra de les pancartes de l’edifici de TV3 i, afortunadament, no va estimar un recurs del PP en contra d’un editorial de Mònica Terribas. Un no parar. Ahir mateix considerava “excessiva” la cobertura que la tele pública va fer de la manifestació de Brussel·les, malgrat que no es va fer programació especial. Tot per obra i gràcia del PP i Cs. Intent de control, se’n diu. I perjudica el periodisme i a tots.