Tabàrnia, diuen

Tabàrnia. Més val no prendre-s’ho gaire seriosament. Carles Puigdemont no pot tornar de Brussel·les a Barcelona per ser investit president perquè el detendrien però a les xarxes només hi ha Tabàrnia. Oriol Junqueras continua a la presó, pendent de la decisió del jutge Pablo Llarena el proper dijous. Però contínuament parlem d’una regió inventada per intentar ridiculitzar els arguments de l’independentisme. Sembla que és una broma, però dirigents polítics de pes com la líder de Cs i guanyadora de les eleccions del 21-D, Inés Arrimadas, s’afegeixen a la campanya que diversos diaris han secundat per subratllar que aquesta “ocurrència” posa l’independentisme “davant del mirall de les seves pròpies contradiccions”. Hi ha massa nervis a tot arreu, també a les files dels partits pro-República, davant de tantes incerteses. Perquè n’hi ha moltes, és clar. Però resulta que JxCat, ERC i la CUP han conservat la majoria absoluta amb una participació astronòmica, i l’aritmètica parlamentària ha fet inviable qualsevol altra alternativa de govern. És clar que Cs va quedar primera força, però no és una victòria que es pugui gestionar de cap manera. Només els serveix com a argument: Arrimadas podrà repetir durant tota la legislatura que va guanyar les eleccions. I prou. Ara Cs demana la presidència del Parlament, però la vol com un regal de la resta de grups, perquè no sumen prou amb ningú. És ben bé que ha quedat un post-21-D molt còmic.